Joan Ridao

La síndrome postestatutària

Refundacions. Cases comunes. Plataformes europees entre CDC i socialistes… Aquest estiu i amb més intensitat les darreres setmanes hem assistit a un bon nombre de propostes i declaracions públiques al voltant de Convergència Democràtica que, segons diuen, busquen una nova reubicació del partit de centre dreta catalanista fundat per Jordi Pujol, Miquel Sellarès i Miquel Esquirol el novembre de 1974.

És una mostra més de la síndrome postestatutària que està obligant tothom a reposicionar-se. I qualsevol reposicionament genera dubtes i contradiccions. A més a Convergència se li suma el fet d’estar a l’oposició després d’un quart de segle governant. A l’oposició fa molt fred per un partit acostumat de sempre al poder. Les declaracions d’Artur Mas en què proposava una refundació del catalanisme des de CDC crec que obeeixen perfectament a aquesta síndrome postestatutària. Deia que està obligant tothom a reposicionar-se entre altres coses perquè un any després de l’entrada en vigor de l’Estatut ja s’ha vist allò que advertíem des d’Esquerra: que no n’hi ha prou i menys encara si des de Madrid no ens deixen desplegar-lo. Les declaracions de Mas posen en evidència que l’autonomisme està en retirada, que admeten que la seva jugada de l’Estatut retallat de la Moncloa no porta enlloc.

I que quedi clar que des d’Esquerra sempre hem dit que parlant la gent s’entén. Que estem disposats a parlar de tot i amb tothom. Però el que també hem deixat clar des d’Esquerra és que, vist el que dóna de si el marc autonòmic, la propera cosa que haurem de fer no és un altre Estatut sinó treballar per arribar a tenir la majoria social que ens permeti constituir-nos com a Estat.

Les voluntats, com tot en aquesta vida, es comprova si són serioses o no portant-les a la pràctica. Ho dic per les manifestacions d’ahir del President Pujol en que feia una mena de crida a la insubmissió fiscal al·ludint al cèlebre tancament de caixes. Hi ha diverses iniciatives de la societat civil que treballen en aquesta línia. Si Pujol i Mas -Duran ja ha dit que ni parlar-ne- estan per la insubmissió fiscal d’una manera seriosa i decidida podem parlar-ne. Segur que en breu descobrirem si anava de debò o era una una altra cosa. Temps al temps.

Últims llibres

Twitter / X

  • El Papa sap que ha de parlar alguna cosa en català. (...) Des del primer moment era raonable que el Papa digués alguna cosa en català. Farà el que pugui", J. J. Omella.

    Cap dubte s/quan convocar les eleccions generals: "El mandato de los Diputados termina 4 años después de su elección o el día de la disolución de la Cámara» (art. 68.4 Constitució). No des de la investidura. I sòn 54 dies més tard, segons la llei electoral @Catmigdia

    Ja està publicada la crònica legislativa del segon semestre de 2025, en la que constato una paradoxa: poques disposicions generals rellevants, però molta activitat política i judicial al voltant del català (1/4)

    La “prioritat nacional” —o “primer els de casa”— torna al centre del debat polític. PP i Vox l’han incorporada en acords autonòmics, i altres forces en proposen variants sota conceptes com arrelament o integració (1/2)

    Veure més