Joan Ridao

L’anunci de traspàs de RENFE a Catalunya el gener del 2008 és positiu però insuficient, mancat de concreció i formalment poc elegant

L’anunci de traspàs de RENFE a Catalunya al gener del 2008 és positiu però és insuficient, poc concret i formalment poc elegant. El fet que Zapatero faci aquest anunci en resposta al Sr Duran i Lleida en el decurs del debat de Política General al Congrés és formalment poc elegant tenint en compte que hi ha un procés negociador obert entre el Govern de l’Estat i la Generalitat. Sembla com si a Zapatero l’hagués molestat el nivell d’exigència del Govern català sobre les infraestructures i la pressió exercida pel propi conseller Castells.

La manca de concreció de la proposta es centra en saber què és exactament el que es farà al mes de gener. Cal un pla calendaritzat i un compromís amb data concreta, cal saber quines qüestions tractarà la ponència del traspàs com per exemple els 1800 milions d’€ del Pla de xoc que ha de paliar els deficiències del serveis, i cal saber quina serà la distribució de funcions. Altres millores que calen segons el portaveu parlamentari d’Esquerra són ; la revisió i modernització de les catenàries, millores de la senyalització i la megafonia, els trams per tancar el cercle de la futura línia orbital i el tancament de la línia Cornellà-Castelldefels.

Cal destacar a més la necessitat de crear un òrgan de coordinació permanent que garanteixi les inversions periòdiques.

Últims llibres

Twitter / X

  • Ja en obert, al meu blog, el meu article al Diari Ara: "El fracàs de les polítiques de deportació massiva d’immigrants"

    https://ridao.cat/2026/02/nou-article-al-diari-ara-el-fracas-de-les-politiques-de-deportacio-massiva-dimmigrants/

    Ja en obert el meu article: “Feijóo, al caldo y a las tajadas”. Sobre la doble jugada del PP amb el finançament autonòmic: s’alimenta el relat del “greuge” mentre s’esquiva el debat de fons

    https://ridao.cat/2026/02/nou-article-a-el-pais-feijoo-al-caldo-y-a-las-tajadas/

    "Des del punt de vista de la cohesió social, les ràtzies indiscriminades augmenten la por i la marginalitat de les persones, que decideixen viure a l’ombra i evitar institucions públiques com hospitals, escoles i jutjats"

    De Joan Ridao (@Joanridao)

    La “mà dura” en immigració té costos: més rutes perilloses i extorsió; despesa enorme en policia, tribunals i vols; impacte en DDHH (separació de famílies) i en cohesió social (vida a l’ombra, evitant hospitals i escoles).

    En parlo al @diariARA:

    https://www.ara.cat/opinio/fracas-politiques-deportacio-massiva-d-immigrants_129_5638129.html

    Veure més