Avui he presentat el que seran les línies mestres de la Conferència nacional d’Esquerra que es celebrarà el proper 20 d’octubre. En el context polític actual davant del col·lapse de l’autonomisme cal incrementar els espais de sobirania.
La conferència nacional es celebra cada 4 anys i en aquesta ocasió serà presentada sota el títol “Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna”. Abans del dia 20 les diferents seccions locals d’Esquerra rebran el primer text de la Conferencia i s’obrirà un període de temps per incorporar canvis .
L’objectiu de la conferència nacional és marcar un full de ruta, un itinerari fins arribar a poder exercir el dret a decidir i superar la via autonomista, conscients que la construcció nacional comença molt abans de tenir les condicions per poder exercir aquest dret democràtic. Per tant, el plantejament és gradualista i d’anar cremant etapes per ampliar la base social sobiranista , per una banda com fer créixer Esquerra i per altra banda com guanyar complicitat d’altres sectors.
Pel que fa a la diagnosi de la situació actual , aquests darrers anys han estat per nosaltres la clau per veure quines possibilitats reals existeixen de transitar cap a la sobirania nacional prèvia superació d’una etapa de relació federal congruent amb el disseny que s’extreia del Congrés de Lleida del 2004. Això havia de tenir una correspondència en la reforma del model d’Estatut, amb un Estatut potent i ambiciós. El final del procés, però, ens ha portat a la perpetuació de Catalunya en un estat amb un model constitucional que no es reconeix com a plurinacional i blindat per que fa ala necessitat de transferència de sobirania. L’Estatut és insuficient i ens ho mostren els primers compassos de seu desplegament amb un a Espanya que es mostra ancorada en la inèrcia centralista i uniformista. Això explica la desorientació del catalanisme ( en vigílies de la sentència del Tribunal Constitucional envers els recursos presentats contra l’Estatut), i tenir en compte també l’existència d’iniciatives cíviques que reclamen poder exercir el dret a decidir.
Les propostes, doncs, són de dos tipus.
A curt termini cal mobilitzar la societat catalana i aconseguir la unitat dels partits per desplegar l’Estatut i recuperar les peces perdudes del text del 30 de setembre. A mig i llarg termini , davant del col·lapse de l’autonomisme i incrementar els espais de sobirania fins arribar a assolir la majoria.
Aquests objectiu s’assoleixin partint de:
a)definint les prioritats polítiques per tal què Catalunya pugui afrontar el proper pols amb l’Estat en millors condicions( coherència social, poder atendre l’allau migratori, la gestió de les infraestructures, la internacionalització de l’economia en el context de globalització, l’espai de la llengua catalana).
b) consolidant la cultura de govern d’Esquerra , el que està en joc no és l’exercici immediat del dret a decidir sinó el reconeixement de l’independentisme com a força de govern creïble i seriosa.
c) reforçar el partit amb un canvi de cultura organitzativa amb una participació més activa de la militància entesa com un autèntic agent proactiu.
d) buscar complicitats en la societat civil catalana (sindicats, i els agents socioeconòmics, culturals i associatius ) que responguin als interessos estrictament catalans.
