Responem l’oferiment de CiU expressat ahir mateix i fa 10 dies pel seu president Artur Mas de fer Acords Nacionals al Parlament de Catalunya. La proposta és un xic oportunista pot ser percebuda com a incongruent després de veure l’actitud mostrada per CiU en la negociació de l’Estatut. A Esquerra estem disposats a sumar esforços amb CiU si aquesta col·laboració es fa on toca que és allà on tenim l’agenda més calenta, a Madrid.
Més enllà del perímetre polític de cada partit i de l’extrema competitivitat electoral que fa inviable acords com el de Solidaritat Catalana fa 100 anys, les actuals circumstàncies aconsellen recuperar la mateixa cohesió i unitat dels partits catalans que es va assolir el 30 de setembre.
Aquest front comú s’hauria de concretar en els Pressupostos de l’Estat per al 2008 i, si Mas mana de debò a CiU, hauria d’assegurar que Duran i Lleida presentarà les esmenes necessàries i si convé esmena la totalitat, junts els partits catalans podem ser imbatibles per l’aritmètica que suma 41 diputats. Aquesta unitat acció ha de servir per tancar temes tan importants com la inversió en infraestructures, el traspàs de RENFE i el retard inacceptable del TGV. A més segons, cal consolidar i incrementar les partides destinades al suport al cinema en català i la indústria cultural catalana, el fons per a la immigració, el reforç a les partides per la llei de Dependència, el fons complementari de les pensions no contributives, territorialitzar el 0’7%, i el fons de rescat de peatges.
Aquest acord ha de ser extensible al PSC i ICV.
