La consulta sobre el futur polític de Catalunya
Preguntas i respuestas sobre el proceso abierto en Cataluña.
Joan J. Queralt, Joan Ridao, Xavier Pons, Joaquin Tornos, Esther Giménez-Salinas, Antoni Font, Alfonso González Bondia, Eduard Sagarra.
- Llibre col·lectiu. Fòrum sobre el Dret a Decidir
- Llibre col.lectiu (Josep Mª Reniu, editor).Los gobiernos de coalición de las CCAA.
- Llibre col.lectiu.Els dies feliços
És un llibre d’anàlisi i reflexió sobre aquesta taca d’oli que és la corrupció i que sembla estendre’s pertot arreu. En un context de profunda crisi econòmica, social i institucional, és quan la proliferació de casos d’indecència política han creat una atmosfera realment irrespirable i la ciutadania ha passat d’un cert desinterès a la repulsa més contundent.
El llibre examina la corrupció al llarg de la història, amb casos coneguts per tothom, reflexiona sobre els tòpics culturals amb què es parla del fenomen, i apunta les accions polítiques, administratives i legislatives que podrien aturar aquesta xacra social, tot posant el focus en «la mare de totes les corrupcions»: el finançament il·legal dels partits polítics, com a conseqüència del cost exponencial de les campanyes electorals i de la seva activitat.
Podem ser Independents ?
Podem ser independents? Per quina via es podrà convocar un referèndum en el qual Catalunya decideixi ser un nou Estat d’Europa? Podrà l’Estat espanyol aturar un procés democràtic, només amb la Constitució a la mà? Quina actitud adoptarien, arribat el cas, la UE i la comunitat internacional? Són preguntes que han deixat l’àmbit acadèmic o polític per centrar el debat ciutadà, especialment des de la massiva manifestació de l’Onze de Setembre de 2012.
Analitza la situació creada a Espanya amb la crisi del model autonòmic i el fracàs de les opcions federals i de la històrica vocació del catalanisme polític de reformar l’Estat. Al mateix temps, examina les possibilitats que ofereix el marc constitucional espanyol, l’evolució del dret internacional i les possibilitats d’una ampliació interna de la UE. Podem ser independents? descriu el camí traçat fins ara per altres nacions com Escòcia i Quebec. Exemples que permeten una aproximació realista a la probable evolució del cas català en el futur més immediat.
Vaig presentar-lo a la seu de l’editorial RBA amb Lluis Llach i Sílvia Bel
Podeu trobar referències de la presentació del llibre en diferents mitjans que us relaciono a continuació:
La col.laboración público-privada en la provisión de infraestructuras. La monografia examina l’actual emergència de la col.laboració publico privada per a la provisió de serveis i d’infraestructures d’interès públic, que és deguda a les estretors pressupostàries per les quals travessen les Administracions públiques en l’actual context d’aguda crisi econòmica.
És conegut que els avantatges d’aquesta col.laboració es concreten en el diàleg entre el sector públic i el sector privat per consensuar el finançament i execució de projectes, la bona relació qualitat-preu i un tractament en termes de comptabilitat pública que determina un nul impacte en el deute. No obstant això, no és tan sabut que, com posa en relleu l’autor, el deficient marc regulador europeu i estatal, tant en matèria de contractació com d’incentius a la captació d’actius financers, constitueixen un llast per a la seva arrencada definitiva.
Per això es proposa, amb detall, un nou marc que afavoreixi l’estructuració de projectes, contractes i esquemes de distribució de riscos adequada, així com d’incentius a la participació, per exemple, amb la introducció de l’anomenada iniciativa privada o projectes d’infraestructures no sol.licitades, a més de millorar la figura de l’específic contracte de col.laboració entre el sector públic i el sector privat, la fórmula del diàleg competitiu com a procediment d’adjudicació d’aquests contractes i, en general, la millora d’alguns aspectes de la fiscalitat i control extern.
Alhora, com sigui que l’actual conjuntura del sector financer limita el finançament disponible i incrementa les exigències de qualitat dels riscos inherents als projectes, l’autor proposa la incorporació de nous mitjans que permetin diversificar les fonts de finançament, al marge del recurs al crèdit bancari, ampliant, d’una banda, la implicació pública en les operacions de finançament i, de l’altra, facilitant l’accés dels projectes als mercats de capitals, mitjançant un increment de les garanties estatals.
Sistema Político español
Curs de Dret Públic de Catalunya. Adaptat a la nova legislació i a la STC 31/2010, del 28 de juny, del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. Un llibre que segueix l’estela de la primera edició (2007). Conté els grans eixos del sistema polític i institucional de Catalunya, a partir del marc constitucional i estatutari vigent. Aquesta segona edició es troba adaptada no només a la nova planta que ha implicat l’entrada en vigor de l’Estatut de Catalunya de 2006 sinó també als canvis operats per la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, del 28 de juny, sobre l’Estatut, i incorpora a més totes les novetats legislatives del període.
Vaig presentar-lo al Parlament i podeu trobar referències de la presentació i del llibre en els enllaços que us relaciono:
El Pla B. L’estratègia cap a la sobirania. Cada dia més gent està d’acord amb el fet que Catalunya ha de disposar de més poder polític i econòmic per poder viure-hi millor. La majoria d’aquests ciutadans no estan en contra d’Espanya. Simplement n’estan cansats. Avui per avui, Espanya és un tap que frena els interessos dels catalans. Aquest és un dels arguments principals que planteja Joan Ridao a El pla B. L’estratègia cap a la sobirania. El dirigent independentista dissenya una alternativa a la situació actual com una solució clara i definida per sortir de l’atzucac provocat pel nou Estatut. Aquest llibre es dirigeix al lector amb anhels sobiranistes, però sobretot al ciutadà que pensa que una autonomia real de Catalunya respecte d’Espanya pot permetre millores en els serveis bàsics com l’Estat del benestar, les infrastructures públiques i l’economia del nostre país. Joan Ridao va més enllà del catalanisme tradicional, que s’expressa a través de la política o respon exclusivament al sentiment de pertinença, perquè, darrerament, hi ha un creixent sobiranisme d’ordre pràctic, molt lligat al benestar i a la cohesió social.
La millor introducció al nou Estatut d’autonomia de Catalunya. El contingut i les novetats de l’Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat en el referèndum del 18 de juny de 2006 centren aquest complet manual. Després d’exposar els diversos models estatals i el procés històric de l’Estat de les autonomies, s’hi tracta de manera clara i rigorosa la Generalitat com a sistema institucional en què s’organitza l’autogovern català; els drets i els deures dels ciutadans, compresos els lingüístics; l’organització territorial i el règim local; i les relacions institucionals i el finançament del govern autònom. Membre de la ponència parlamentària que va elaborar el projecte del nou Estatut, el professor de Dret Constitucional Joan Ridao ofereix l’accés més directe i precís a l’actual ordenament del Dret Públic català.
Les coalicions polítiques a Catalunya 1980-2006.
Presentació del M.H.Sr. Pascual Maragall i Mira i Pròleg de Jordi Matas i Dalmases
El sistema polític de Catalunya facilita la formació de governs de coalició perquè respecta el pluralisme social i institucional, i genera un seguit de relacions interpartidistes -de compatibilitat ideològica i de competència electoral- i unes maneres de fer política -a les institucions i davant la societat- que dibuixen múltiples escenaris coalicionals. No endebades, Catalunya és l’única de les 17 comunitats autònomes que ha estat sempre governada en coalició, un fet que es reprodueix en el 80% dels municipis de més de 10.000 habitants i caps de comarca, que abracen més del 70% de la població. En aquest mateix context, els partits catalans han donat suport als successius governs de l’Estat i contribuït així a la seva estabilitat. D’aquesta manera, com posen en relleu els estudis sociològics, a Catalunya s’ha anat forjant una cultura coalicional que discorre paral.lela a l’atàvica vocació pactista del poble català. L’estudi sobre el fenomen coalicional de Ridao se centra essencialment en el nivell governamental, i desgrana els aspectes que influeixen en la formació dels pactes. Entre altres factors, l’autor examina el règim parlamentari, el sistema electoral, el sistema de partits, la cultura política, la història, el rol dels liders polítics i la interacció entre les distintes arenes polítiques. Ultra l’aproximació clàssica de les teories multidimensionals, l’autor hi afegeix altres variables com són la influència dels grups de pressió, dels mitjans de comunicació, dels corrents interns dels partits o dels processos de presa de decisions partidàries. La recerca es complementa amb un estudi de cas sobre la formació del govern catalanista i d’esquerres del 2003. L’autor descriu el procés negociador, desvela l’estratègia dels partits i els potencials de xantatge entre ells i aplica el model explicatiu del procés de presa de decisions de Bergman i recorre als diversos criteris classificadors teòrics per explicar les claus de l’acció de govern, de la distribució de parcel.les de poder i el grau d’estabilitat de l’executiu. Finalment, Ridao analitza els criteris utilitzats per al repartiment de beneficis entre coalitzats, el grau de politització formal i material del govern i, com a novetat, els instruments de coordinació intracoalicionals a l’executiu i al legislatiu.
Retalls de Societat. És un aplec d’articles sobre polítiques socials d’Esquerra Republicana de Catalunya a partir de l’experiència del diputat joan Ridao com a membre del Parlament durant la V Legislatura (1995/1008). L’avortament, l’eutanàsia, els okupes, el català a l’administració de justícia, les noves famílies, les parelles de fet, les adopcions d’infants, les dones maltractades, el trasllat del Casino de Barcelona, la pena de mort, els serveis socials, l’Estat del Benestar, la limitació dels mandats presidencials, el finançament dels partits polítics, els drets històrics, la sobirania nacional, la figura del President Companys o el cinquantè aniversari de la Declaració de Drets Humans són alguns dels temes exposats , presents alhora en el debat social del panorama democràtic català.
Nació, ètica i transformació social. Dibuixa polítiques per un canvi social, des de la democràcia participativa, per a les classes populars i el conjunt de la ciutadania de Catalunya en els pròxims anys. La negació de la plurinacionalitat de l’Estat espanyol per part de l’Estat de les autonomies i una democràcia purament formal marquen les tendències causants de la depredació fiscal , estructural, administrativa, judicial o lingüística. Una proposta d’estratègies juridicopolítiques per les llibertats de les persones del poble de Catalunya és l’eix de la transformació social i nacional del segle XXI.
De l’autonomia a la sobirania. Estratègies d’impuls de l’autogovern. El Parlament de Catalunya va crear a finals de l’any 2000, la comissió d’Estudi per a l’aprofitament de l’Autogovern, amb la finalitat d’elaborar un informe en què es contemplés una valoració dels resultats de l’aplicació de l’Estatut d’Autonomia i altres disposicions reguladores de l’autogovern, així com la consideració i proposta de les línies de reforma i desplegament de la legislació estatal i autonòmica per a l’aprofundiment de l’autogovern. Les pàgines del llibre, amb una certa voluntat de ser exhaustives, parteixen d’una visió des del terreny del dret constitucional i estatutari, sense estalviar algunes consideracions d’oportunitat política, de les distintes estratègies de millora de l’autogovern esbossades des del camp polític i acadèmic i que Joan Ridao va traslladar en nom d’Esquerra als treballs de la citada comissió parlamentària.
Baixant la persiana. Crònica d’un final de règim. “En l’àmbit de la política autonòmica, l’adéu anunciat d’un Jordi Pujol encara en forma han esvalotat el galliner i la resta de la nostra granja orweliana. Com ales gran famílies pairals, el debat se centra a l’entorn del nom de l’hereu. A l’aire és fàcil detectar electricitats fins ara somortes. Tothom vol sortir a la foto.(…) Doncs bé: en aquest context, amic lector, amiga lectora, Joan Ridao ha escrit la seva crònica apassionada, sí, però sense estirabots: amb la sàvia precisió de qui té cor de militant d’una formació arrelada i digna, com ERC, i el cap de jurista rigorós i just. (…) El llibre de Joan Ridao és bo per a la nostra malmesa salut democràtica. Si fos metge, en recomanaria la lectura.” Extret del pròleg d’Ignasi Riera.
Les contr
adiccions del catalanisme i altres qüestions del laberint nacional. Hi ha un element definidor mínim en totes les tendències: la lluita en defensa de la personalitat de Catalunya, l’estimació per la llengua o la cultura pròpies. El catalanisme no és, en conseqüència, ni una malaltia infantil ni es basa en una tradició inventada. Acomplexada o no, és una aspiració històrica legítima i compartida de manera transversal per totes les capes de la nostra societat. Una altra cosa és que ens trobem que, a partir del moment de predomini burgès de la Lliga, comencen a sorgir altres projectes catalanistes alternatius, i les classes populars a construir el nacionalisme català pròpiament polític.
Així es va fer l’Estatut. “En aquest llibre el lector trobarà una descripció vertiginosa, teixida amb un estil impecable, de totes les vicissituds que van des de les primers propostes de reforma emmarcades en l’impactant ascens de l’esquerra nacional durant les eleccions del 16 de novembre de 2003 fins a l’agònic referèndum de 18 de juny de 2006, trajecte que culmina amb unes estimacions sobre la possible evolució política i sobre les incerteses que obre el desplegament de la nova norma institucional bàsica. Malgrat els rigorosos coneixements jurídics de l’autor, ja demostrats en la ponència que elaborà el primer text estatutari, cal remarcar que en aquest llibre es prescindeix de divagacions sobre l’articulat per anar directament a les entranyes, això és, a una narració de la contesa política, que al capdavall és el que acaba cristal•litzant en els preceptes i en justifica el sentit.” Extret del pròleg d’Hèctor López Bofill