ACTUALITAT

La regulación de los lobbies en el ámbito institucional del Estado. Una revisión crítica del alcance de las recientes iniciativas legislativas

Publicat el dia 11 jun, 2018 a Actualitat | 0 comentaris

RESUMEN

Aunque no han faltado las propuestas parlamentarias para el establecimiento de una regulación de ámbito estatal de los grupos de interés en España, todavía no se ha conseguido aprobar una normativa sobre la materia. Sin embargo, diversas Comunidades Autónomas y algún organismo estatal, como la Comisión Nacional del Mercado de Valores, han implementado regulaciones sobre la actividad de los lobbies, normalmente a partir de los principios emanados de la Ley 19/2013 de Transparencia. En la XII legislatura de las Cortes Generales dos iniciativas, una de carácter legislativo y otra relativa al reglamento del Congreso, han conseguido suficiente apoyo parlamentario para iniciar su iter legislativo. No obstante, a la vista de la legislación comparada y de la doctrina sobre el particular, ambas deberían corregir algunas imprecisiones conceptuales e incorporar nuevos campos regulatorios para alcanzar un control efectivo del ejercicio de la actividad del lobby.  Enlace al artículo completo.

LA INCIPIENTE REGULACIÓN DE LOS GRUPOS DE INTERÉS EN EL ÁMBITO AUTONÓMICO. UN ESTUDIO DE CASO: LA REGULACIÓN DE LOS LOBBIES EN CATALUÑA

Publicat el dia 11 jun, 2018 a Actualitat | 0 comentaris

RESUMEN

Hasta hace bien poco, la casi totalidad de los estudios académicos sobre grupos de presión en España habían tenido un cariz eminentemente politológico, centrándose en el examen de la interacción entre los lobbies y los gobiernos para analizar la capacidad de influencia de aquellos en la agenda y en el proceso de toma de decisiones públicas y normativas, debido a la ausencia de un marco normativo explícito. Sin embargo, las regulaciones ya existentes en el ámbito autonómico (e incluso las iniciativas en curso en el nivel estatal), reveladoras de la tendencia creciente a adoptar regulaciones análogas a las ya existentes en la Unión Europea o en países anglosajones con una configuración pluralista de larga tradición, merita desde ahora un estudio jurídico que empiece a sistematizar y a analizar este tipo de regulaciones que han de permitirnos conocer quién influye, cómo, sobre quién, y con qué resultados y medios económicos en la toma de decisiones políticas o en la elaboración de leyes. Con todo, por razones obvias, el propósito de este breve Informe no es tanto efectuar un análisis teórico comparado de la regulación en la esfera subestatal existente como de efectuar un sucinto estudio de caso sobre la pionera regulación de Cataluña, por ser la que el autor conoce en mayor medida, si bien extrayendo algunas consideraciones que pueden hacerse extensivas al resto de poderes públicos territoriales por ser perfectamente válidas para todos ellas. Enlace al artículo completo.

La acción exterior de las regiones en los estados compuestos y federales: El caso europeo y español en particular

Publicat el dia 20 mar, 2018 a Actualitat | 0 comentaris

Resumen

El artículo analiza la acción exterior de los Estado Compuestos y Federales, concretamente dentro del marco del derecho comparado europeo, abordando los casos de Alemania, Austria, Bélgica, e Italia. Posteriormente se analizan en detalle la acción exterior de las comunidades autónomas españolas, la doctrina del Tribunal Constitucional al respecto, así como la acción exterior en los estatutos de segunda generación. En la tercera parte del artículo se examina la reciente regulación estatal y autonómica en la materia. Finalmente, en la última parte se propone la constitucionalización de la acción exterior en clave federal. Enllaç a l’article sencer.

TC I FUNCIONARIS MONOLINGÜES

Publicat el dia 23 feb, 2018 a Actualitat | 0 comentaris

Ciutadans acaba de proposar una «clàusula antidiscriminació» perquè el coneixement de les llengües cooficials no «sigui una barrera d’entrada per a accedir a un lloc en la funció pública, sinó un mèrit el pes del qual ha de ser proporcional a les necessitats de cada territori i a les característiques de cadascun dels llocs de treball». L’objecte de la formació que lidera Albert Rivera és, per exemple, que el desconeixement del català, basc o gallec no sigui un obstacle per a ser metge en aquelles comunitats que tenen aquestes llengües com a cooficials.

A aquest efecte, proposen modificar la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (LEBEP), concretament l’article 56, per addicionar una clàusula contra l’obligatorietat de conèixer les llengües oficials distintes del castellà en aquelles comunitats que en disposen. La proposta de Ciutadans tindria una redacció així: «Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials. Amb aquesta finalitat, el coneixement de la llengua cooficial només pot ser considerat com un mèrit que cal valorar, en el context de la realitat social del seu exercici efectiu, de manera proporcionada a la seva necessitat i adequació en vista del tipus i nivell de la funció o lloc per exercir». Enllaç a l’article sencer.

LA REGULACIÓ DELS LOBBIES A CATALUNYA

Publicat el dia 23 feb, 2018 a Actualitat | 0 comentaris

L’autor fa una exhaustiva exposició dels trets més característics d’aquesta regulació fent especial menció al seu àmbit subjectiu, la sol·licitud d’inscripció, control i fiscalització dels grups d’interès així com del Registre propi creat pel Parlament de Catalunya.

La Llei del Parlament de Catalunya 19/2014, de transparència, accés a la informació i bon govern (LC 19/2014) fou pionera a l’hora de regular els grups de pressió mitjançant la creació d’un registre obligatori encarregat de donar a conèixer les persones i entitats que realitzen activitats d’influència, i per això mateix sotmeses a determinades prescripcions i eventuals sancions derivades del compliment d’un codi de conducta orientat a garantir la probitat de les seves relacions amb autoritats, funcionaris i càrrecs públics.
Pel que fa a l’àmbit subjectiu de la Llei, que s’estén tant a l’Administració de la Generalitat com als ens locals i el Parlament de Catalunya, semblava clar que aquest afany omnicomprensiu augurava, com així fou, un alt nivell de confusió, especialment en el nivell local, donada la seva heterogeneïtat. Fet i fet, això es va esmenar mitjançant el Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, per permetre la gestió mitjançant un registre únic i interoperable (exclusivament electrònic, d’acord amb la obligatorietat que estableix la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics). Enllaç a l’article sencer.

LA CREACIÓN DE UN ESPACIO EUROPEO DE PROTECCIÓN DE LOS DERECHOS HUMANOS FUNDAMENTALES

Publicat el dia 12 feb, 2018 a Actualitat | 0 comentaris

LA CREACIÓN DE UN ESPACIO EUROPEO DE PROTECCIÓN DE LOS DERECHOS HUMANOS FUNDAMENTALES: UNA APROXIMACIÓN A LOS
OBSTÁCULOS INSTITUCIONALES Y PROCESALES PARA LA ADHESIÓN DE LA UE AL CONVENIO EUROPEO PARA LA PROTECCIÓN DE LOS
DERECHOS HUMANOS


Como es bien conocido, el Dictamen 2/13 del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE), de 18 de diciembre de 2014[1], ha bloqueado jurídicamente el proceso de integración, mandatado por el artículo 6.2 del Tratado de la Unión Europea (TUE)[2], de los dos espacios europeos de protección de los derechos humanos fundamentales, a saber: el amparado por el paraguas institucional del Convenio Europeo de Derechos Humanos (CEDH) del Consejo de Europa[3] y el configurado por los Tratados de la Unión Europea (UE) y sus instituciones jurídicas. Aunque, como veremos, esta situación reproduce, en lo fáctico, la vivida hace dos décadas, lo cierto es que la situación actual ocurre en un contexto diferente, pues la voluntad de construir un sistema europeo de protección de los derechos fundamentales, en desarrollo en la primera mitad de la última década del pasado siglo, ha adquirido, como hemos dicho, naturaleza de compromiso constitucional para la UE a partir del Tratado de Lisboa. Enllaç a l’article sencer

El canvi de rasant del catalanisme: del gradualisme a l’autodeterminació* (amb permís del dret a decidir)

Publicat el dia 15 gen, 2018 a Actualitat | 0 comentaris

PUBLICAT A LA REVISTA NOUS HORITZONS

* Article revistat al novembre de 2017

1. L’evolució del catalanisme fins a la reforma estatutària de 2006 i l’emergència del dret a decidir sobre el futur polític de Catalunya.

Amb l’aprovació, el 27 d’octubre de 2017, de la resolució que al Parlament de Catalunya declarà la constitució de «la república catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social» i l’inici del «procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant», es tancà l’anomenat “procés” per a l’exercici del dret a decidir a Catalunya, motor ideològic i social dominant de bona part del catalanisme polític des de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut de 2006 (STC 31/2010). Enllaç a l’article sencer.

LOS GRUPOS DE PRESIÓN

Publicat el dia 29 nov, 2017 a Actualitat | 0 comentaris

Análisis de la regulación del lobby en la UE y España

 

En los últimos años, los lobbies se han multiplicado y ganado terreno en el diseño e implementación de políticas públicas en Europa y en España. Con todo, solo la UE y una decena de Estados miembros han tomado la iniciativa en la esfera regulatoria. Y en España se reduce al ambito autonómico. Por ello, hasta ahora, la mayor parte de estudios sobre la cuestión, de cariz eminentemente politológico, se han centrado en la interacción entre los grupos de interés y los gobiernos, para analizar su capacidad de influencia en las decisiones públicas.
La reciente regulación en el seno de la UE, las iniciativas en curso a nivel estatal y la regulación en el ámbito autonómico revelan sin embargo la existencia de una tendencia creciente a adoptar una regulación semejante a la establecida en los países anglosajones, con una configuración pluralista de las relaciones entre Estado y sociedad. Sin duda, ello va a contribuir a una mayor transparencia e integridad formal en el sistema de relaciones entre actores públicos y privados de cara a la influencia en la elaboración de políticas públicas y, tal vez, un sistema de mayor equilibrio de oligarquías en el campo de juego.
El presente trabajo sistematiza y analiza dichas regulaciones en el nivel europeo y español.  Enllaç al sumari del llibre.

Les comunitats autònomes com a actores internacionals: la reformulació del seu espai a la recent legislació i jurisprudència constitucional

Publicat el dia 24 oct, 2017 a Actualitat | 0 comentaris

RESUM: Amb la STC 228/2016 es va cloure un cicle particularment intens de pronunciaments doctrinals i de producció legislativa sobre l’acció exterior tant autonòmica com estatal, el resultat final del qual s’analitza en aquest treball. D’una banda, les lleis estatals 2/2014, de l’acció i del servei exterior de l’Estat, i 25/2014, sobre tractats i acords internacionals, van abordar una inèdita regulació integral de la qüestió, mentre que la Llei catalana 16/2014, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, va pretendre al seu torn un desenvolupament de les previsions estatutàries, en paral·lel amb la primera de les lleis esmentades. De l’altra, el Tribunal  Constitucional, des de la STC 31/2010, ha anat ratificant i perfilant, en allò substancial, la seva doctrina plasmada en la rellevant STC 65/1994, amb pronunciaments com les STC 80/2012, 110/2012, 46/2015, 85/2016 i 228/2016. Amb tot, aquesta activitat normativa i interpretativa ha tingut lloc en un context polític en què la tendència predominant ha estat la acionalització de la despesa pública, i en el cas de l’Estat ha adquirit un fort component recentralitzador i preventiu davant les iniciatives en aquest àmbit procedents de les institucions catalanes, en un escenari marcat per les tensions provocades pel denominat “procés català”.  Enllaç a l’article sencer.

La inconstitucionalitat de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya

Publicat el dia 16 oct, 2017 a Actualitat | 0 comentaris

La STC 117/2016: una «faena de aliño» que arrana les competències autonòmiques en matèria de cultura, d’espectacles i de protecció animal

En un dels pronunciaments més polèmics dels darrers temps, el TC va declarar inconstitucional i nul l’art. 1 de la Llei catalana 28/2010, del 3 d’agost, de modificació del Text refós de la Llei de protecció dels animals (LC 28/2010), que prohibia la celebració de curses de braus i altres espectacles taurins a Catalunya.

En essència, el procediment analític del TC passa per enquadrar d’entrada el precepte qüestionat dins les competències de la Generalitat sobre protecció dels animals (art. 116.1.d EAC) i sobre espectacles (art. 141.3 EAC), per, seguidament, amb una argumentació totalment apodíctica, introduir la obligació de què aquestes competències es cohonestin amb els títols estatals de defensa del patrimoni cultural (149.1.28 CE) i de la seguretat pública (149.1.29). A partir d’aquí, tot i admetre que no es vulnera la competència estatal en seguretat pública, el TC sosté que es menyscaben tanmateix les facultats estatals dins la competència concurrent de l’article 149.2 CE (foment de la cooperació cultural en tant que la cultura és un deure i un servei essencial), en connexió amb la competència de l’art. 149.1.28 CE (defensa del patrimoni cultural). I ho rebla assaonant-ho amb el principi rector de preservació del patrimoni cultural comú, que l’art. 46 CE confereix a l’Estat i que, en a parer del TC, habilita l’Estat per a desplaçar les competències de la Generalitat en matèria tant de cultura com d’espectacles i protecció dels animals (FJ 7). Enllaç a l’article sencer.