Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya

De l’autonomisme al “dret a decidir”

El darrer terç del segle xix va veure l’aparició del catalanisme polític modern (coincidint amb el Sexenni Democràtic, 1868-1874), posteriorment al rellançament cultural i lingüístic que comportà la Renaixença. El període republicà, després del breu parèntesi de la Mancomunitat de Catalunya, suposà la institucionalització de les primeres estructures d’autogovern des de la Nova Planta borbònica del 1716. El conflicte entorn de les diferents concepcions d’Espanya i la qüestió de la plurinacionalitat va semblar que podia entrar en una via de resolució, a pesar de les greus tensions viscudes entre la Generalitat i l’Estat. La victòria de Franco suposà l’adveniment d’un règim autoritari, la supressió de la Generalitat i la repressió cultural i lingüística durant prop de quaranta anys. Enllaç al capitol del llibre.

TOROS: ENTRE L’ESPECTACLE PÚBLIC, EL PATRIMONI CULTURAL I LA PROTECCIÓ ANIMAL

Comentari a la STC 177/2016, de 20 d’octubre, sobre la prohibició de les corrides de toros
Revista catalana de dret públic, num 54


La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, emmarcada en les competències autonòmiques sobre protecció dels animals i d’espectacles públics, ha estat reputada d’inconstitucional en una expeditiva i poc aprofundida argumentació del Tribunal Constitucional (TC), que, sense discutir les esmentades competències, les sotmet a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir que la tauromàquia va ser inclosa en aquesta categoria mitjançant dues lleis estatals posteriors a la norma catalana. En aquest sentit, el pronunciament del TC interpreta d’una forma inaudita la concurrència competencial en la matèria de patrimoni cultural, conferint a l’article 149.2 de la Constitució espanyola (CE) un contingut funcional ple, quelcom fins ara controvertit en la doctrina, amb la qual cosa la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la qual es projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques, algunes de gran rellevància, com la d’espectacles públics en relació amb la d’ordre públic. El fet que l’argumentació del Tribunal es limiti a aquest plantejament apodíctic exclou qualsevol referència en la sentència a altres temes de fons, també plantejats pels recurrents, això és, l’afectació que la prohibició autonòmica d’una activitat cultural que gaudeix d’una dimensió igualment econòmica incideix sobre la llibertat empresarial individual o la llibertat de circulació, a més de sobre la de creació artística. Finalment, el pronunciament del TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals. Enllaç a l’article sencer.<

OMBUDSMAN Y COLECTIVOS EN SITUACIÓN DE VULNERABILIDAD

Actas del III Congreso Internacional del PRADPI

Como es bien sabido, la institución del Ombudsman aparece con la Constitución sueca de 1809 para controlar la actividad de la Administración. Se pretendía así cubrir las limitaciones inherentes a los sistemas de control tradicional, ya sea el parlamentario o el judicial. Con esa misma finalidad se la puede encontrar a lo largo del siglo XX en diversos países escandinavos, pero también en Inglaterra y Francia. A partir de la Segunda Guerra Mundial empezó a ejercer el rol de defensor de los derechos de los ciudadanos. Dicha observancia halló su fundamento y garantía en el carácter independiente de la institución y en su condición de comisionado del Parlamento, pero sobre todo en la agilidad y flexibilidad de su actuación, no vinculante, pero con gran capacidad de persuasión. Enllaç al capitol del llibre.