CURS DE DRET PUBLIC DE CATALUNYA

Seguint l’estela de les dues edicions anteriors, aquest manual conté els grans eixos del sistema polític i institucional de la Generalitat de Catalunya, inclosa l’Administració local, a partir del marc constitucional, estatutari i normatiu vigent. Incorpora, a més, tota la doctrina constitucional, consultiva i científica de referència. I, així com la primera edició reflectia el context polític i institucional existent des dels inicis de l’autonomia política fins a l’Estatut de 2006, i la segona es feia ressò de l’impacte en el panorama del dret públic català d’aquest nou Estatut i de la rellevant STC 31/2010, en la present edició, totalment revisada i actualitzada, es posa en relleu l’estructura de l’autonomia política de Catalunya a partir dels canvis normatius operats a Catalunya i a l’Estat des d’aquell moment, de la que en forma part destacada el desplegament estatutari fet per les institucions pròpies, la normativa estatal d’incidència i la conflictivitat constitucional desfermada. Els estudiants, acadèmics, professionals del dret, estudiosos de la disciplina, càrrecs i funcionaris públics, i el lector en general, hi trobaran en Curs de Dret Públic de Catalunya una obra que proporciona una visió completa i sistemàtica de tots els elements essencials del dret públic de Catalunya. Resum.

NUEVA MIRADA SOBRE ANTIGUAS CUESTIONES ACERCA DE LAS COMISIONES DE INVESTIGACIÓN PARLAMENTARIAS.

NUEVA MIRADA SOBRE ANTIGUAS CUESTIONES ACERCA DE LAS COMISIONES DE INVESTIGACIÓN PARLAMENTARIAS. EL DEBER DE COMPARECER DE LAS AUTORIDADES Y FUNCIONARIOS DEL ESTADO EN LAS ASAMBLEAS LEGISLATIVAS AUTONÓMICAS, LA OBLIGACIÓN DE DECIDIR LA VERDAD Y EL ROL DE LAS MINORÍAS EN LAS COMISIONES CREADAS PRECEPTIVAMENTE A SU INSTANCIA.

La recepción del instituto de las Comisiones de investigación parlamentarias en el derecho español, a partir de su introducción por la Constitución de 1978, ha suscitado tradicionalmente un vivo y recurrente debate, no solo en la esfera política sino también en la doctrinal, acerca de su alcance y virtualidad. En particular este trabajo aborda tres aspectos concretos: la controversia doctrinal suscitada por el alcance de la obligación de comparecer a requerimiento de las cámaras legislativas autonòmicas, en particular cuando ésta se cursa en relación a servidores públicos estatales; la prestación de falso testimonio por parte de los comparecientes; y la delicada convivencia de la regla de la mayoría parlamentaria con el conveniente privilegio de las minorías en la creación de las encuestas en las cámaras legislativas, tanto en la creación como en su desarrollo y desenlace. Enlace al artículo.

Els conflictes d’interessos i la nova regulació dels contractes i de la transparència a Catalunya

La contractació pública constitueix avui dia una qüestió de renovat interès després dels recents canvis operats en la seva regulació i pel seu notable impacte en les finances públiques en un context d’estretors pressupostàries. Però també perquè es tracta d’un dels àmbits privilegiats d’anàlisi de la probitat dels poders públics i de la lluita contra la corrupció. En efecte, poc després de l’adopció de la Directiva 2014/24/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, l’informe especial del Tribunal de comptes Europeu (TCUE), de 24 de novembre de 2015, no només va constatar que les normes de contractació havien estat fins llavors una font permanent d’errors sinó que, entre les seves recomanacions, va introduir l’exigència de majors esforços per garantir la transparència i la integritat del sistema, revertint, per exemple, atàviques inèrcies com la modificació sobrevinguda de contractes per pura conveniència, posant en valor el principi d’integritat i bon govern, reconegut per la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció com a part integrant del “dret a una bona administració” previst en l’art. 41 de la Carta dels drets fonamentals de la UE. Enllaç a l’article sencer.