Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya

De l’autonomisme al “dret a decidir”

El darrer terç del segle xix va veure l’aparició del catalanisme polític modern (coincidint amb el Sexenni Democràtic, 1868-1874), posteriorment al rellançament cultural i lingüístic que comportà la Renaixença. El període republicà, després del breu parèntesi de la Mancomunitat de Catalunya, suposà la institucionalització de les primeres estructures d’autogovern des de la Nova Planta borbònica del 1716. El conflicte entorn de les diferents concepcions d’Espanya i la qüestió de la plurinacionalitat va semblar que podia entrar en una via de resolució, a pesar de les greus tensions viscudes entre la Generalitat i l’Estat. La victòria de Franco suposà l’adveniment d’un règim autoritari, la supressió de la Generalitat i la repressió cultural i lingüística durant prop de quaranta anys. Enllaç al capitol del llibre.

TOROS: ENTRE L’ESPECTACLE PÚBLIC, EL PATRIMONI CULTURAL I LA PROTECCIÓ ANIMAL

Comentari a la STC 177/2016, de 20 d’octubre, sobre la prohibició de les corrides de toros
Revista catalana de dret públic, num 54


La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, emmarcada en les competències autonòmiques sobre protecció dels animals i d’espectacles públics, ha estat reputada d’inconstitucional en una expeditiva i poc aprofundida argumentació del Tribunal Constitucional (TC), que, sense discutir les esmentades competències, les sotmet a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir que la tauromàquia va ser inclosa en aquesta categoria mitjançant dues lleis estatals posteriors a la norma catalana. En aquest sentit, el pronunciament del TC interpreta d’una forma inaudita la concurrència competencial en la matèria de patrimoni cultural, conferint a l’article 149.2 de la Constitució espanyola (CE) un contingut funcional ple, quelcom fins ara controvertit en la doctrina, amb la qual cosa la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la qual es projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques, algunes de gran rellevància, com la d’espectacles públics en relació amb la d’ordre públic. El fet que l’argumentació del Tribunal es limiti a aquest plantejament apodíctic exclou qualsevol referència en la sentència a altres temes de fons, també plantejats pels recurrents, això és, l’afectació que la prohibició autonòmica d’una activitat cultural que gaudeix d’una dimensió igualment econòmica incideix sobre la llibertat empresarial individual o la llibertat de circulació, a més de sobre la de creació artística. Finalment, el pronunciament del TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals. Enllaç a l’article sencer.<

OMBUDSMAN Y COLECTIVOS EN SITUACIÓN DE VULNERABILIDAD

Actas del III Congreso Internacional del PRADPI

Como es bien sabido, la institución del Ombudsman aparece con la Constitución sueca de 1809 para controlar la actividad de la Administración. Se pretendía así cubrir las limitaciones inherentes a los sistemas de control tradicional, ya sea el parlamentario o el judicial. Con esa misma finalidad se la puede encontrar a lo largo del siglo XX en diversos países escandinavos, pero también en Inglaterra y Francia. A partir de la Segunda Guerra Mundial empezó a ejercer el rol de defensor de los derechos de los ciudadanos. Dicha observancia halló su fundamento y garantía en el carácter independiente de la institución y en su condición de comisionado del Parlamento, pero sobre todo en la agilidad y flexibilidad de su actuación, no vinculante, pero con gran capacidad de persuasión. Enllaç al capitol del llibre.

Odi a la xarxa: on són els límits?

Diari ARA, 24 d’abril de 2017

Fa uns dies el Tribunal Suprem va rebaixar les condemnes de presó imposades per l’Audiència Nacional a dos acusats d’haver enaltit el terrorisme i d’haver humiliat les seves víctimes a la xarxa. També va absoldre un exmilitar gallec acusat d’exalçar el jihadisme a Facebook i de vendre samarretes amb imatges d’execucions de l’Estat Islàmic. ¿És, potser, la mateixa sort que correrà aviat la tuitera Cassandra Vera, jutjada per haver publicat tretze acudits negres sobre l’atemptat de Carrero Blanco? No ho sabem. El que és segur és que, de moment, l’Audiència Nacional continua celebrant fins a sis judicis setmanals per casos similars i que la fiscalia, d’acord amb un determinat estat d’opinió, s’ha calçat fa temps les botes de perseguir tuiters, youtubers i facebookers. Enllaç a l’article sencer.

¿Qui ha de tancar la boca?

El Periodico, 7 de febrer de 2017


L’Audiència Nacional ve de jutjar el raper Valtonyc per suposades calúmnies i injúries a la Corona i per enaltiment del terrorisme i humiliació a les seves víctimes com a autor de cançons en què s’afirma «el rey tiene una cita en la plaza del pueblo, una soga en el cuello» o «pierdo los papeles y en cuarteles grito gora ETA». La fiscalia ha sol·licitat un total d’11 anys de presó a un acusat que ha argumentat que les seves lletres estan plenes de metàfores, cosa plausible atenent a la seva condició de músic i poeta. Enllaç a l’article sencer.

A vueltas con la acción exterior de las CCAA.

Comentario a la STC de 22 de diciembre de 2016, sobre la Ley catalana 16/2014, de 4 de diciembre, de acción exterior y relaciones con la Unión Europea.

Como es conocido, el Pleno del Tribunal Constitucional ha estimado, ni que sea parcialmente, el recurso de inconstitucionalidad planteado por el Gobierno del Estado contra la Ley del Parlamento de Cataluña 16/2014, de 4 de diciembre, de acción exterior y de relaciones con la UE. En ella, el Tribunal, haciendo seguidismo de su doctrina consolidada, reconoce nuevamente la posibilidad de que las comunidades autónomas lleven a cabo actividades con proyección exterior, aunque haciendo uso de un tono tan preventivo como innecesario para advertirlas que deben respetar la competencia exclusiva del Estado en materia de relaciones internacionales ex art. 149.1.3 CE. Así, recuerda, una vez más, que no toda la actividad exterior puede identificarse como materia de relaciones internacionales y que los elementos esenciales de la competencia estatal vedados a las CCAA son la celebración de tratados (ius contrahendi), la representación exterior del Estado (ius legationis), la creación de obligaciones internacionales y la responsabilidad internacional del Estado. Enllaç a l’article sencer.