La acción exterior de las regiones en los estados compuestos y federales: El caso europeo y español en particular

Resumen

El artículo analiza la acción exterior de los Estado Compuestos y Federales, concretamente dentro del marco del derecho comparado europeo, abordando los casos de Alemania, Austria, Bélgica, e Italia. Posteriormente se analizan en detalle la acción exterior de las comunidades autónomas españolas, la doctrina del Tribunal Constitucional al respecto, así como la acción exterior en los estatutos de segunda generación. En la tercera parte del artículo se examina la reciente regulación estatal y autonómica en la materia. Finalmente, en la última parte se propone la constitucionalización de la acción exterior en clave federal. Enllaç a l’article sencer.

TC I FUNCIONARIS MONOLINGÜES

Ciutadans acaba de proposar una «clàusula antidiscriminació» perquè el coneixement de les llengües cooficials no «sigui una barrera d’entrada per a accedir a un lloc en la funció pública, sinó un mèrit el pes del qual ha de ser proporcional a les necessitats de cada territori i a les característiques de cadascun dels llocs de treball». L’objecte de la formació que lidera Albert Rivera és, per exemple, que el desconeixement del català, basc o gallec no sigui un obstacle per a ser metge en aquelles comunitats que tenen aquestes llengües com a cooficials.

A aquest efecte, proposen modificar la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (LEBEP), concretament l’article 56, per addicionar una clàusula contra l’obligatorietat de conèixer les llengües oficials distintes del castellà en aquelles comunitats que en disposen. La proposta de Ciutadans tindria una redacció així: «Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials. Amb aquesta finalitat, el coneixement de la llengua cooficial només pot ser considerat com un mèrit que cal valorar, en el context de la realitat social del seu exercici efectiu, de manera proporcionada a la seva necessitat i adequació en vista del tipus i nivell de la funció o lloc per exercir». Enllaç a l’article sencer.

LA REGULACIÓ DELS LOBBIES A CATALUNYA

L’autor fa una exhaustiva exposició dels trets més característics d’aquesta regulació fent especial menció al seu àmbit subjectiu, la sol·licitud d’inscripció, control i fiscalització dels grups d’interès així com del Registre propi creat pel Parlament de Catalunya.

La Llei del Parlament de Catalunya 19/2014, de transparència, accés a la informació i bon govern (LC 19/2014) fou pionera a l’hora de regular els grups de pressió mitjançant la creació d’un registre obligatori encarregat de donar a conèixer les persones i entitats que realitzen activitats d’influència, i per això mateix sotmeses a determinades prescripcions i eventuals sancions derivades del compliment d’un codi de conducta orientat a garantir la probitat de les seves relacions amb autoritats, funcionaris i càrrecs públics.
Pel que fa a l’àmbit subjectiu de la Llei, que s’estén tant a l’Administració de la Generalitat com als ens locals i el Parlament de Catalunya, semblava clar que aquest afany omnicomprensiu augurava, com així fou, un alt nivell de confusió, especialment en el nivell local, donada la seva heterogeneïtat. Fet i fet, això es va esmenar mitjançant el Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, per permetre la gestió mitjançant un registre únic i interoperable (exclusivament electrònic, d’acord amb la obligatorietat que estableix la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics). Enllaç a l’article sencer.

LA CREACIÓN DE UN ESPACIO EUROPEO DE PROTECCIÓN DE LOS DERECHOS HUMANOS FUNDAMENTALES

LA CREACIÓN DE UN ESPACIO EUROPEO DE PROTECCIÓN DE LOS DERECHOS HUMANOS FUNDAMENTALES: UNA APROXIMACIÓN A LOS
OBSTÁCULOS INSTITUCIONALES Y PROCESALES PARA LA ADHESIÓN DE LA UE AL CONVENIO EUROPEO PARA LA PROTECCIÓN DE LOS
DERECHOS HUMANOS


Como es bien conocido, el Dictamen 2/13 del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE), de 18 de diciembre de 2014[1], ha bloqueado jurídicamente el proceso de integración, mandatado por el artículo 6.2 del Tratado de la Unión Europea (TUE)[2], de los dos espacios europeos de protección de los derechos humanos fundamentales, a saber: el amparado por el paraguas institucional del Convenio Europeo de Derechos Humanos (CEDH) del Consejo de Europa[3] y el configurado por los Tratados de la Unión Europea (UE) y sus instituciones jurídicas. Aunque, como veremos, esta situación reproduce, en lo fáctico, la vivida hace dos décadas, lo cierto es que la situación actual ocurre en un contexto diferente, pues la voluntad de construir un sistema europeo de protección de los derechos fundamentales, en desarrollo en la primera mitad de la última década del pasado siglo, ha adquirido, como hemos dicho, naturaleza de compromiso constitucional para la UE a partir del Tratado de Lisboa. Enllaç a l’article sencer

El canvi de rasant del catalanisme: del gradualisme a l’autodeterminació* (amb permís del dret a decidir)

PUBLICAT A LA REVISTA NOUS HORITZONS

* Article revistat al novembre de 2017

1. L’evolució del catalanisme fins a la reforma estatutària de 2006 i l’emergència del dret a decidir sobre el futur polític de Catalunya.

Amb l’aprovació, el 27 d’octubre de 2017, de la resolució que al Parlament de Catalunya declarà la constitució de «la república catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social» i l’inici del «procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant», es tancà l’anomenat “procés” per a l’exercici del dret a decidir a Catalunya, motor ideològic i social dominant de bona part del catalanisme polític des de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut de 2006 (STC 31/2010). Enllaç a l’article sencer.

LOS GRUPOS DE PRESIÓN

Análisis de la regulación del lobby en la UE y España

 

En los últimos años, los lobbies se han multiplicado y ganado terreno en el diseño e implementación de políticas públicas en Europa y en España. Con todo, solo la UE y una decena de Estados miembros han tomado la iniciativa en la esfera regulatoria. Y en España se reduce al ambito autonómico. Por ello, hasta ahora, la mayor parte de estudios sobre la cuestión, de cariz eminentemente politológico, se han centrado en la interacción entre los grupos de interés y los gobiernos, para analizar su capacidad de influencia en las decisiones públicas.
La reciente regulación en el seno de la UE, las iniciativas en curso a nivel estatal y la regulación en el ámbito autonómico revelan sin embargo la existencia de una tendencia creciente a adoptar una regulación semejante a la establecida en los países anglosajones, con una configuración pluralista de las relaciones entre Estado y sociedad. Sin duda, ello va a contribuir a una mayor transparencia e integridad formal en el sistema de relaciones entre actores públicos y privados de cara a la influencia en la elaboración de políticas públicas y, tal vez, un sistema de mayor equilibrio de oligarquías en el campo de juego.
El presente trabajo sistematiza y analiza dichas regulaciones en el nivel europeo y español.  Enllaç al sumari del llibre.