El canvi de rasant del catalanisme: del gradualisme a l’autodeterminació* (amb permís del dret a decidir)

PUBLICAT A LA REVISTA NOUS HORITZONS

* Article revistat al novembre de 2017

1. L’evolució del catalanisme fins a la reforma estatutària de 2006 i l’emergència del dret a decidir sobre el futur polític de Catalunya.

Amb l’aprovació, el 27 d’octubre de 2017, de la resolució que al Parlament de Catalunya declarà la constitució de «la república catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social» i l’inici del «procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant», es tancà l’anomenat “procés” per a l’exercici del dret a decidir a Catalunya, motor ideològic i social dominant de bona part del catalanisme polític des de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut de 2006 (STC 31/2010). Enllaç a l’article sencer.

LOS GRUPOS DE PRESIÓN

Análisis de la regulación del lobby en la UE y España

 

En los últimos años, los lobbies se han multiplicado y ganado terreno en el diseño e implementación de políticas públicas en Europa y en España. Con todo, solo la UE y una decena de Estados miembros han tomado la iniciativa en la esfera regulatoria. Y en España se reduce al ambito autonómico. Por ello, hasta ahora, la mayor parte de estudios sobre la cuestión, de cariz eminentemente politológico, se han centrado en la interacción entre los grupos de interés y los gobiernos, para analizar su capacidad de influencia en las decisiones públicas.
La reciente regulación en el seno de la UE, las iniciativas en curso a nivel estatal y la regulación en el ámbito autonómico revelan sin embargo la existencia de una tendencia creciente a adoptar una regulación semejante a la establecida en los países anglosajones, con una configuración pluralista de las relaciones entre Estado y sociedad. Sin duda, ello va a contribuir a una mayor transparencia e integridad formal en el sistema de relaciones entre actores públicos y privados de cara a la influencia en la elaboración de políticas públicas y, tal vez, un sistema de mayor equilibrio de oligarquías en el campo de juego.
El presente trabajo sistematiza y analiza dichas regulaciones en el nivel europeo y español.  Enllaç al sumari del llibre.

Les comunitats autònomes com a actores internacionals: la reformulació del seu espai a la recent legislació i jurisprudència constitucional

RESUM: Amb la STC 228/2016 es va cloure un cicle particularment intens de pronunciaments doctrinals i de producció legislativa sobre l’acció exterior tant autonòmica com estatal, el resultat final del qual s’analitza en aquest treball. D’una banda, les lleis estatals 2/2014, de l’acció i del servei exterior de l’Estat, i 25/2014, sobre tractats i acords internacionals, van abordar una inèdita regulació integral de la qüestió, mentre que la Llei catalana 16/2014, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, va pretendre al seu torn un desenvolupament de les previsions estatutàries, en paral·lel amb la primera de les lleis esmentades. De l’altra, el Tribunal  Constitucional, des de la STC 31/2010, ha anat ratificant i perfilant, en allò substancial, la seva doctrina plasmada en la rellevant STC 65/1994, amb pronunciaments com les STC 80/2012, 110/2012, 46/2015, 85/2016 i 228/2016. Amb tot, aquesta activitat normativa i interpretativa ha tingut lloc en un context polític en què la tendència predominant ha estat la acionalització de la despesa pública, i en el cas de l’Estat ha adquirit un fort component recentralitzador i preventiu davant les iniciatives en aquest àmbit procedents de les institucions catalanes, en un escenari marcat per les tensions provocades pel denominat “procés català”.  Enllaç a l’article sencer.

La inconstitucionalitat de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya

La STC 117/2016: una «faena de aliño» que arrana les competències autonòmiques en matèria de cultura, d’espectacles i de protecció animal

En un dels pronunciaments més polèmics dels darrers temps, el TC va declarar inconstitucional i nul l’art. 1 de la Llei catalana 28/2010, del 3 d’agost, de modificació del Text refós de la Llei de protecció dels animals (LC 28/2010), que prohibia la celebració de curses de braus i altres espectacles taurins a Catalunya.

En essència, el procediment analític del TC passa per enquadrar d’entrada el precepte qüestionat dins les competències de la Generalitat sobre protecció dels animals (art. 116.1.d EAC) i sobre espectacles (art. 141.3 EAC), per, seguidament, amb una argumentació totalment apodíctica, introduir la obligació de què aquestes competències es cohonestin amb els títols estatals de defensa del patrimoni cultural (149.1.28 CE) i de la seguretat pública (149.1.29). A partir d’aquí, tot i admetre que no es vulnera la competència estatal en seguretat pública, el TC sosté que es menyscaben tanmateix les facultats estatals dins la competència concurrent de l’article 149.2 CE (foment de la cooperació cultural en tant que la cultura és un deure i un servei essencial), en connexió amb la competència de l’art. 149.1.28 CE (defensa del patrimoni cultural). I ho rebla assaonant-ho amb el principi rector de preservació del patrimoni cultural comú, que l’art. 46 CE confereix a l’Estat i que, en a parer del TC, habilita l’Estat per a desplaçar les competències de la Generalitat en matèria tant de cultura com d’espectacles i protecció dels animals (FJ 7). Enllaç a l’article sencer.

El rol de las Regiones Europeas en el marco de las relaciones internacionales de los Estados compuestos. En particular, el Caso Español

Revista IUS ET VERITAS, N° 54, Julio 2017

Resumen: La competencia de los Estados europeos en materia de relaciones internacionales parece concebirse en la actualidad como una facultad omnímoda, que abraza toda responsabilidad sobre cualquier actividad con trascendencia exterior. En el caso español, esta tendencia ha supuesto un regreso a la concepción prevalente durante la etapa primaria de desarrollo constitucional, y pretende hallar cobertura en una lectura expansiva del título competencial del Estado sobre las relaciones internacionales y en las funciones sobre tratados internacionales y dirección de la política exterior conferidas constitucionalmente al Gobierno. Enllaç a l’article sencer.

National Minorities and Secession Today: Surpassing the Right to Self-Determination

Current and Future Developments in Law, 2017, Vol. 1, 292-315 – CHAPTER 16.

Abstract: The recent decades have broken various secessionist movements related to national minorities existing within liberal-democratic multinational states like Belgium, Canada, United Kingdom and Spain, which, once assimilated by force or free, have maintained throughout History territory, language and cultural traits. They are nations like flemish, quebecois, catalans or scots. In this context, international Law neither authorizes nor prohibits secession, leaving this type of processes in the political sphere. Only in response to the case of colonized peoples through the right to selfdetermination recognized by the United Nations. However, the holding of referendums as Quebec and Scotland have stressed that they have begun to operate other principles of international law like the democratic principle or the effectiveness principle. The same International Court of Justice stated that the secession of Kosovo could sustain in another kind of legitimacy: the existence of a de facto state in the absence of violence after intense negotiations prior well-conducted and good faith, but failed. Enllaç a l’article sencer.