El rol de las Regiones Europeas en el marco de las relaciones internacionales de los Estados compuestos. En particular, el Caso Español

Revista IUS ET VERITAS, N° 54, Julio 2017

Resumen: La competencia de los Estados europeos en materia de relaciones internacionales parece concebirse en la actualidad como una facultad omnímoda, que abraza toda responsabilidad sobre cualquier actividad con trascendencia exterior. En el caso español, esta tendencia ha supuesto un regreso a la concepción prevalente durante la etapa primaria de desarrollo constitucional, y pretende hallar cobertura en una lectura expansiva del título competencial del Estado sobre las relaciones internacionales y en las funciones sobre tratados internacionales y dirección de la política exterior conferidas constitucionalmente al Gobierno. Enllaç a l’article sencer.

National Minorities and Secession Today: Surpassing the Right to Self-Determination

Current and Future Developments in Law, 2017, Vol. 1, 292-315 – CHAPTER 16.

Abstract: The recent decades have broken various secessionist movements related to national minorities existing within liberal-democratic multinational states like Belgium, Canada, United Kingdom and Spain, which, once assimilated by force or free, have maintained throughout History territory, language and cultural traits. They are nations like flemish, quebecois, catalans or scots. In this context, international Law neither authorizes nor prohibits secession, leaving this type of processes in the political sphere. Only in response to the case of colonized peoples through the right to selfdetermination recognized by the United Nations. However, the holding of referendums as Quebec and Scotland have stressed that they have begun to operate other principles of international law like the democratic principle or the effectiveness principle. The same International Court of Justice stated that the secession of Kosovo could sustain in another kind of legitimacy: the existence of a de facto state in the absence of violence after intense negotiations prior well-conducted and good faith, but failed. Enllaç a l’article sencer.

 

La universidad, como el ‘Titanic’.

El Periodico, 5 de juny de 2017

Hace poco, un barómetro del CEO y un estudio de la Oficina Antifrau revelaron que las universidades catalanas son las instituciones mejor valoradas por la sociedad catalana. Periódicamente aparecen ‘rankings’ (Shanghái, Times Higher Education) que sitúan a las universidades catalanas como las mejores del Estado, pero lejos de las primeras posiciones mundiales. A nuestros gobernantes les falta tiempo para felicitarse públicamente, pero lo cierto es que se trata de un espejismo, porque esto es producto de las publicaciones e investigaciones iniciadas hace años. Vivimos de rentas. Enllaç a l’article sencer.

LA SUPERVISIÓN DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES EN LAS ACTIVIDADES DE SERVICIOS DE INTERÉS GENERAL EJERCIDAS POR EL SECTOR PRIVADO: EL EJEMPLO DE LA EXTENSIÓN DE LAS FUNCIONES DEL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUÑA. ESPACIO CONSTITUCIONAL Y VIAS DE DESARROLLO

Del llibre “Poderes públicos y privados ante la regeneración constitucional democrática
Los países desarrollados asisten a un desmantelamiento, progresivo y dominante, del concepto de «servicio público», configurado a partir de la segunda mitad del siglo xx respecto a determinadas actividades prestacionales con la vocación de satisfacer necesidades colectivas, entorno a las cuales se había establecido una publicatio de su titularidad, esto es, su reserva a favor de la Administración, con o sin establecimiento de un régimen de monopolio público. Enllaç al capítol.

Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya

De l’autonomisme al “dret a decidir”

El darrer terç del segle xix va veure l’aparició del catalanisme polític modern (coincidint amb el Sexenni Democràtic, 1868-1874), posteriorment al rellançament cultural i lingüístic que comportà la Renaixença. El període republicà, després del breu parèntesi de la Mancomunitat de Catalunya, suposà la institucionalització de les primeres estructures d’autogovern des de la Nova Planta borbònica del 1716. El conflicte entorn de les diferents concepcions d’Espanya i la qüestió de la plurinacionalitat va semblar que podia entrar en una via de resolució, a pesar de les greus tensions viscudes entre la Generalitat i l’Estat. La victòria de Franco suposà l’adveniment d’un règim autoritari, la supressió de la Generalitat i la repressió cultural i lingüística durant prop de quaranta anys. Enllaç al capitol del llibre.

TOROS: ENTRE L’ESPECTACLE PÚBLIC, EL PATRIMONI CULTURAL I LA PROTECCIÓ ANIMAL

Comentari a la STC 177/2016, de 20 d’octubre, sobre la prohibició de les corrides de toros
Revista catalana de dret públic, num 54


La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, emmarcada en les competències autonòmiques sobre protecció dels animals i d’espectacles públics, ha estat reputada d’inconstitucional en una expeditiva i poc aprofundida argumentació del Tribunal Constitucional (TC), que, sense discutir les esmentades competències, les sotmet a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir que la tauromàquia va ser inclosa en aquesta categoria mitjançant dues lleis estatals posteriors a la norma catalana. En aquest sentit, el pronunciament del TC interpreta d’una forma inaudita la concurrència competencial en la matèria de patrimoni cultural, conferint a l’article 149.2 de la Constitució espanyola (CE) un contingut funcional ple, quelcom fins ara controvertit en la doctrina, amb la qual cosa la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la qual es projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques, algunes de gran rellevància, com la d’espectacles públics en relació amb la d’ordre públic. El fet que l’argumentació del Tribunal es limiti a aquest plantejament apodíctic exclou qualsevol referència en la sentència a altres temes de fons, també plantejats pels recurrents, això és, l’afectació que la prohibició autonòmica d’una activitat cultural que gaudeix d’una dimensió igualment econòmica incideix sobre la llibertat empresarial individual o la llibertat de circulació, a més de sobre la de creació artística. Finalment, el pronunciament del TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals. Enllaç a l’article sencer.<