Els conflictes d’interessos i la nova regulació dels contractes i de la transparència a Catalunya

La contractació pública constitueix avui dia una qüestió de renovat interès després dels recents canvis operats en la seva regulació i pel seu notable impacte en les finances públiques en un context d’estretors pressupostàries. Però també perquè es tracta d’un dels àmbits privilegiats d’anàlisi de la probitat dels poders públics i de la lluita contra la corrupció. En efecte, poc després de l’adopció de la Directiva 2014/24/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, l’informe especial del Tribunal de comptes Europeu (TCUE), de 24 de novembre de 2015, no només va constatar que les normes de contractació havien estat fins llavors una font permanent d’errors sinó que, entre les seves recomanacions, va introduir l’exigència de majors esforços per garantir la transparència i la integritat del sistema, revertint, per exemple, atàviques inèrcies com la modificació sobrevinguda de contractes per pura conveniència, posant en valor el principi d’integritat i bon govern, reconegut per la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció com a part integrant del “dret a una bona administració” previst en l’art. 41 de la Carta dels drets fonamentals de la UE. Enllaç a l’article sencer.

Malos tiempos para la libertad de expresión

Una revisión de la praxis judicial en los delitos de enaltecimiento del terrorismo, injurias a la Corona e incitación al odio.

Dos recientes informe de Aministia Internacional (AI) (España: el derecho a protestar, amenazado y Tuitea… si te atreves) denunciaban no hace mucho, entre otras muchas cuestiones, lo que esta ONG considera como una renovada determinación de las autoridades españolas de restringir el ejercicio de la libertad de expresión y de reunión. Estos documentos, sea o no casualidad, vinieron a coincidir con el recurrente debate en les últimos tiempos acerca de los limites de la libertad de expresión suscitado por periódicas resoluciones judiciales y, en esta ocasión, a cuenta de la polémica censura por parte de IFEMA de una obra expuesta en Arco por el artista Santiago Sierra titulada Presos políticos en la España contemporanea y la decisión, no menos polémica, de una jueza de prohibir cautelarmente la edición y distribución del libro Fariña, del periodista Nacho Carretero, en el que se expone un crudo relato sobre el narcotráfico en Galicia, a instancias del alcalde de O Grove por entender vulnerado su derecho al honor. Enllaç a l’article sencer.

POLÍTICA I GOVERN A CATALUNYA

(Col·laboració amb 2 capítols del llibre)

SINOPSIS
La reinstauració de la Generalitat de Catalunya, que es va produir abans de l’aprovació de la Constitució espanyola, va ser l’inici del desplegament d’un ampli autogovern que va ser molt actiu des dels seus inicis. Des d’aleshores el sistema polític català ha adquirit característiques i dinàmiques pròpies i singulars que mereixen una especial atenció. Precisament per aquesta raó -i per la necessitat de fomentar el coneixement i el debat al voltant de les diferents peces que conformen la Política a Catalunya- s’ha elaborat aquesta obra col·lectiva, on participen acadèmics que pertanyen a diverses disciplines, com la Ciència Política, el Dret Constitucional i la Història. Enllaç a la fitxa del llibre.