La inconstitucionalitat de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya

La STC 117/2016: una «faena de aliño» que arrana les competències autonòmiques en matèria de cultura, d’espectacles i de protecció animal

En un dels pronunciaments més polèmics dels darrers temps, el TC va declarar inconstitucional i nul l’art. 1 de la Llei catalana 28/2010, del 3 d’agost, de modificació del Text refós de la Llei de protecció dels animals (LC 28/2010), que prohibia la celebració de curses de braus i altres espectacles taurins a Catalunya.

En essència, el procediment analític del TC passa per enquadrar d’entrada el precepte qüestionat dins les competències de la Generalitat sobre protecció dels animals (art. 116.1.d EAC) i sobre espectacles (art. 141.3 EAC), per, seguidament, amb una argumentació totalment apodíctica, introduir la obligació de què aquestes competències es cohonestin amb els títols estatals de defensa del patrimoni cultural (149.1.28 CE) i de la seguretat pública (149.1.29). A partir d’aquí, tot i admetre que no es vulnera la competència estatal en seguretat pública, el TC sosté que es menyscaben tanmateix les facultats estatals dins la competència concurrent de l’article 149.2 CE (foment de la cooperació cultural en tant que la cultura és un deure i un servei essencial), en connexió amb la competència de l’art. 149.1.28 CE (defensa del patrimoni cultural). I ho rebla assaonant-ho amb el principi rector de preservació del patrimoni cultural comú, que l’art. 46 CE confereix a l’Estat i que, en a parer del TC, habilita l’Estat per a desplaçar les competències de la Generalitat en matèria tant de cultura com d’espectacles i protecció dels animals (FJ 7). Enllaç a l’article sencer.

El rol de las Regiones Europeas en el marco de las relaciones internacionales de los Estados compuestos. En particular, el Caso Español

Revista IUS ET VERITAS, N° 54, Julio 2017

Resumen: La competencia de los Estados europeos en materia de relaciones internacionales parece concebirse en la actualidad como una facultad omnímoda, que abraza toda responsabilidad sobre cualquier actividad con trascendencia exterior. En el caso español, esta tendencia ha supuesto un regreso a la concepción prevalente durante la etapa primaria de desarrollo constitucional, y pretende hallar cobertura en una lectura expansiva del título competencial del Estado sobre las relaciones internacionales y en las funciones sobre tratados internacionales y dirección de la política exterior conferidas constitucionalmente al Gobierno. Enllaç a l’article sencer.

National Minorities and Secession Today: Surpassing the Right to Self-Determination

Current and Future Developments in Law, 2017, Vol. 1, 292-315 – CHAPTER 16.

Abstract: The recent decades have broken various secessionist movements related to national minorities existing within liberal-democratic multinational states like Belgium, Canada, United Kingdom and Spain, which, once assimilated by force or free, have maintained throughout History territory, language and cultural traits. They are nations like flemish, quebecois, catalans or scots. In this context, international Law neither authorizes nor prohibits secession, leaving this type of processes in the political sphere. Only in response to the case of colonized peoples through the right to selfdetermination recognized by the United Nations. However, the holding of referendums as Quebec and Scotland have stressed that they have begun to operate other principles of international law like the democratic principle or the effectiveness principle. The same International Court of Justice stated that the secession of Kosovo could sustain in another kind of legitimacy: the existence of a de facto state in the absence of violence after intense negotiations prior well-conducted and good faith, but failed. Enllaç a l’article sencer.