Malos tiempos para la libertad de expresión

Una revisión de la praxis judicial en los delitos de enaltecimiento del terrorismo, injurias a la Corona e incitación al odio.

Dos recientes informe de Aministia Internacional (AI) (España: el derecho a protestar, amenazado y Tuitea… si te atreves) denunciaban no hace mucho, entre otras muchas cuestiones, lo que esta ONG considera como una renovada determinación de las autoridades españolas de restringir el ejercicio de la libertad de expresión y de reunión. Estos documentos, sea o no casualidad, vinieron a coincidir con el recurrente debate en les últimos tiempos acerca de los limites de la libertad de expresión suscitado por periódicas resoluciones judiciales y, en esta ocasión, a cuenta de la polémica censura por parte de IFEMA de una obra expuesta en Arco por el artista Santiago Sierra titulada Presos políticos en la España contemporanea y la decisión, no menos polémica, de una jueza de prohibir cautelarmente la edición y distribución del libro Fariña, del periodista Nacho Carretero, en el que se expone un crudo relato sobre el narcotráfico en Galicia, a instancias del alcalde de O Grove por entender vulnerado su derecho al honor. Enllaç a l’article sencer.

POLÍTICA I GOVERN A CATALUNYA

(Col·laboració amb 2 capítols del llibre)

SINOPSIS
La reinstauració de la Generalitat de Catalunya, que es va produir abans de l’aprovació de la Constitució espanyola, va ser l’inici del desplegament d’un ampli autogovern que va ser molt actiu des dels seus inicis. Des d’aleshores el sistema polític català ha adquirit característiques i dinàmiques pròpies i singulars que mereixen una especial atenció. Precisament per aquesta raó -i per la necessitat de fomentar el coneixement i el debat al voltant de les diferents peces que conformen la Política a Catalunya- s’ha elaborat aquesta obra col·lectiva, on participen acadèmics que pertanyen a diverses disciplines, com la Ciència Política, el Dret Constitucional i la Història. Enllaç a la fitxa del llibre.

Rajoy no podia dimitir

Article publicat al diari ARA el 01/06/2018

Em proposo analitzar una qüestió a hores d’ara extemporània, però rellevant. M’explico. Durant les hores prèvies a la votació de la moció de censura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, al ja expresident del govern, Mariano Rajoy, van ser moltes les especulacions sobre una dimissió ‘in extremis’ d’aquest últim per eludir la votació de censura i garantir la continuïtat del govern, en aquest cas en funcions, fins a la investidura d’un nou president que podia ser escollit per majoria simple en segona volta i perpetuar el seu partit en el poder. L’argument que s’esgrimien era simple: si faltava la persona censurable, la moció havia de decaure. La majoria de mitjans de comunicació es van referir amb profusió a aquesta possibilitat, sense qüestionar-se, si més no al meu parer, els poderosos dubtes jurídics que això plantejava. Enllaç a l’article sencer.