LA DOCTRINA DEL TC SOBRE LA «FIESTA DE LOS TOROS» COM A PATRIMONI CULTURAL (O COM LIDIAR AMB LA CREIXENT SENSIBILITAT ANIMALISTA)

La Fundació ‘Toro de Lidia’ va presentar fa poc una sol·licitud a l’Ajuntament d’Olot per permetre a un noveller local organitzar una “corrida de toros” a la plaça de la localitat, la més antiga de Catalunya (1859), donat «l’ampli suport civil que promou la iniciativa».
Aquesta petició te especial interès, és clar, després de la renúncia de facto del principal empresari taurí a organitzar “corrides de toros” a Barcelona, després d’un llarg contenciós judicial i polític. Però també perquè arriba després de dues rellevants sentències del Tribunal Constitucional (TC), la primera de les quals (STC 177/2016, de 20 d’octubre) declarà inconstitucional i nul l’article 1 de la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost, de modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat per Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, que prohibia la celebració “de corrides de toros” i altres espectacles taurins a Catalunya; i la segona, la STC 134/2018, de 13 de desembre, que anul·là els
principals articles de la Llei 9/2017, de 3 d’agost, de regulació de les “corrides de toros” i de protecció dels animals de les Illes Balears, en què, sense prohibir l’espectacle, es vetava la mort de l’animal.

Enllaç a l’article sencer de la revista “Mon Jurídic

Enlace al articulo entero de la “Revista Vasca de Administración Pública”

 

Gobiernos de coalición

Conseguir la investidura es un problema político, no constitucional. Los cambios propuestos no solventarán nada.
Habrá que esperar hasta el 23 de septiembre para ver si es posible la formación de un Gobierno en España. Por lo pronto, una de las principales lecciones que puede extraerse es que la investidura fallida de Pedro Sánchez ha evidenciado, una vez más, las dificultades para formar Ejecutivos de coalición después de 40 años de democracia. Estas son, sin duda, tributarias de la falta de acomodo al tránsito entre el bipartidismo y un sistema de partidos fragmentado, de la aparición de nuevos actores —y con ello una compleja y nueva red de relaciones interpartidistas e interpersonales—, así como de la decisiva, aunque no insólita, interacción de la arena política estatal con la catalana. Por el contrario, no son debidas, y ello es revelador, a factores ambientales que acostumbran a rebasar el control de los dirigentes políticos, como el papel de los medios de comunicación y de los agentes sociales y económicos, o de las reacciones de otros Gobiernos o de la propia Unión Europea. Enlace al articulo entero

La sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei d’educació de Catalunya. Entre la intranscendència i l’efecte «parada i fonda» en l’àmbit lingüístic

El Tribunal Constitucional (TC) va dictar fa poc la sentència per la qual es resolia, al cap de deu anys, el recurs d’inconstitucionalitat plantejat pel Grup Popular al Congrés dels Diputats contra diversos preceptes de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC). Aquesta llei, nascuda d’un notable consens polític i sectorial, regula el conjunt del sistema educatiu català, qualsevol que sigui la titularitat dels centres, i també el seu sistema de finançament. Així, inclou aspectes cabdals com el disseny curricular, el règim lingüístic, l’organització dels centres i la funció pública docent. Enllaç a l’article sencer.