Mentre surten del forn amb celeritat insòlita algunes sentències del Tribunal Constitucional (TC) sobre el procés, es bo tenir present que encara resten pendents prop de 60 assumptes més relacionats amb Catalunya, alguns dels quals es remunten al 2005 (!). Es tracta sense dubte de les lleis més importants aprovades els últims anys. La seva resolució permetrà no només comprovar si persisteix l’actual orientació doctrinal del TC sinó també el futur del mateix estat autonòmic, que ara mateix es construeix a còpia de lleis i de jurisprudència recentralitzadora. No en va, la carpeta catalana de l’alt tribunal està plena de normes amb implicacions lingüístiques (comunicació audiovisual, educació, cinema, acollida d’immigrants, consum o aranès), econòmico-fiscals (dipòsits bancaris, horaris comercials) o territorials (urbanisme).
No és ara el moment de jutjar la indefectibilitat o no de la jurisdicció constitucional. Ara que hi ha qui planteja deixar el control de les lleis en mans de jutges ordinaris, cal recordar que la ajoria de països democràtics disposen d’òrgans d’aquesta naturalesa, que no pertanyen al Poder Judicial, i són designats pel Parlament per àmplies majories. Cosa distinta és que la seva egitimitat depèn que es limiti a resoldre amb rigor i independència, i amb regles jurídiques, els conflictes polítics que se li plantegen. A més, en el cas d’un sistema autonòmic com l’espanyol a d’acomplir una funció més: pacificar els conflictes competencials Estat-comunitats i evitar les inèrcies centrípetes propiciades per un disseny constitucional deliberadament obert.
Veure article complert
