A mesura que passen els dies, uns i altres van definint la seva estratègia, i hom té la sensació de trobar-se en un emparedat, entre Espanya i la paret. El govern del PSOE està jugant a amagar la boleta com un ‘triler’ amb el fons de competitivitat. Zapatero, un cop més, no només canvia les regles del joc a mig partit sinó que falta a un compromís, l’enèsim. Ens trobem davant un incompliment morós de la llei que s’explica per la seva voluntat de reduir els seus problemes de dèficit carregant-li el mort a la Generalitat, ignorant que el gruix del dèficit l’arrossega l’administració de l’Estat i que, per contra, els problemes de l’administració catalana s’expliquen pels recursos que ha destinat a la sanitat, l’educació i el desplegament de la llei de Dependència.
Però allò que tampoc ajuda és l’actitud inversemblant del Govern de la Generalitat. Perquè mentre clama amb raó contra l’ofec econòmic es permet la liberalitat de rebaixar els impostos a una minoria privilegiada. No es pot simultaniejar el discurs de prémer el cinturó a la majoria i demanar sacrificis mentre alhora es prescindeix d’ingressos amb decisions (com l’Impost de Succeccions) que només afavoreixen una minoria. Amb el risc, per si no fos suficient, de resultar poc creïble. Com és paradoxal i indignant que mentre el Govern de Catalunya reclama el Fons de Competitivitat es plantegi al mateix temps rebaixar l’IRPF a les rendes més altes i suprimir l’impost de donacions com ha apuntat el conseller Mas-Colell. A tot això, sembla massa clar que CiU no està per una distribució equitativa dels sacrificis davant la crisi. Perquè per una banda imposa retallades en serveis públics bàsics i, per l’altra, té pressa per abaixar impostos a les rendes més altes. Sempre plou sobre mullat i pels governs conservadors els efectes de la crisi sempre recauen sobre els mateixos, les classes populars i les capes mitjanes de la població. Dissortadament, ara ja sabem en què consisteix el govern business friendly: en millorar les expectatives d’uns pocs (als directius i rendes més altes) amb favors sumptuosos en temps de crisi, retallades i sacrificis.