Per molts anys Esquerra!

Tal dia com avui, ara fa 80 anys, a aquest mateix lloc va nèixer Esquerra. 80 anys aviat és dit, però ningú més pot dir que és el partit degà.

Les cròniques de l’època ens reporten des del mateix instant del seu naixement que no va faltar qui ens va augurar una vida efímera. ERC era percebuda com una amalgama heterogènia i amb una ideologia poc perfilada, deien que d’un lideratge carismàtic, de Francesc Macià, però sense aparell ni recursos. Sortosament es van equivocar i el resultat de les eleccions del 12 d’abril va ser aclaparador, l’inici d’una hegemonia.

És veritat que Esquerra va nàixer com un partit eluvió de la suma dels independentistes de Macià, els republicans de Companys i els intel·lectuals socialitzants de l’Opinió. Però no era un suma oportunista i de càlcul electoral fruit de la transformació política, econòmica i cultural de l’època. No neix una suma qualsevol, Esquerra, com Catalunya mateixa és socialment d’esquerres, amb una tradició catalana de federalisme, republicanisme, obrerisme, ateneus i casals. És radicalment democràtica i de manera intel·ligent, volia el millor pel país. Un país que cal recordar que entre esquerres i dretes sempre tria l’esquerra i que entre Catalunya i Espanya tria Catalunya. Certament, Macià ostentà un lideratge hiperbòlic, però com digué Miravitlles darrera Macià existia un front que aplegava les classes populars: obrers, pagesos, menestrals.

Amb aquests vimets, ERC protagonitzà moments més glorioses i les hores més adverses de la història recent. De la mà d’Esquerra, Catalunya ha viscut els únics moments de plena sobirania des de l’edat mitjana. El 14 d’abril és potser la imatge més emotiva i més bella del segle XX i que identifica la llarga lluita del poble a favor de la llibertat, la democràcia i l’autodeterminació. Després vingué la guerra, l’exili i la diàspora, la repressió i la depuració, la transició i el retard en la legalització. S’estima en 3.500 els afusellats en la immediata postguerra, la majoria d’Esquerra, molts alcaldes i regidors. Era l’expressió del poder totalitari, l’intent per aniquilar el vestigi de la Catalunya mil·lenària i la seva columna vertebral, Esquerra Republicana de Catalunya.

Tinguem-ho present, això. Ara que s’imposa el negacionisme i el revisionisme absurd i que es tendeix a homologar la violència planificada del feixisme insurgent i il·legal amb la violència incontrolada de la reraguarda, present en totes les guerres i igualment condemnable. Ara és més important que mai recuperar la memòria històrica. S’ha d’exigir la justícia que la transició ens va negar, pedró sí però oblit no. És més important que mai una societat lliure que adquireix una major fortalesa a mesura que s’aprèn i es coneix el passat. Si es que es vol és cicatritzar la ferida.

La memòria és el que dóna sentit al present i al futur. Les penalitats dels que ens van precedir fa que no tinguem dret a queixar-nos, les dificultats d’avui no són res. Com diu el proverbi, ens podem dedicar a maleir la foscor o a encendre espelmes.

El nostre repte és ser el partit més vell i més nou alhora, ser un gran partit i un partit gran. Amb capacitat per tenir cultura organitzativa adaptada a l’era del coneixement i les noves formes que geners adhesions. Una Esquerra lleugera d’equipatge per superar un escenari de desorientació i independentista, amb un full de ruta creïble de com aconseguir el nostre objectiu. Un independentisme gradualista i de rostre social.

Tenim el que cal tenir. Gent de conviccions i lleialtats insubornables al servei del país i de la seva gent, que no es resigna a viure captiu i a que governi la dreta. Els 80 anys de vida han de ser un estímul per abocar-nos a la feina. Per a l’esforç col·lectiu i reclamar la cohesió, el rigor, la constància i la paciència sense llençar el barret al foc, assentant a poc a poc el terreny que construïm perquè les gran fites s’aconsegueixen a base de petites victòries.

FELICITATS ESQUERRA, I PER MOLTS ANYS!

Deixa un comentari