Debat a la totalitat dels pressupostos avui al Congrés. Un PSOE molt més tranquil que gràcies a PNB i CC superarà tots els tràmits i sap que té assegurat el suport i sobretot la legislatura. Però els suports no milloren les xifres. Durat el debat he assegurat que aquests són els Pressupostos de la crisi però no contra la crisi. Són els PGE d’un Govern desarborat per la situació, que fa el que li manen des de fora, la UE, l’FMI, els mercats. Són els PGE del signe menys, renuncien a una sortida social de la crisi i aposten per menys despesa social, menys despesa productiu en infraestructures, menys despesa en canviar el nostre model productiu. Només serveixen per pagar la factura de l’atur i els interessos del deute, el 35% total de la despesa no financer.
Són els PGE més antisocials en anys encara que el Govern sostingui el contrari. Perquè destina el 65% de la despesa no financer però simplement es manté la despesa reglat i obligat. En tot el que hi ha marge de discrecionalitat han fet un tisorada immisericordiosa.
A més, no hi ha el menor indici, en aquest Pressupost, de mesures d’estímul al canvi productiu, ni tan sols del model actual. Això sí, puja la partida del FOGASA en 400 milions per facilitar i abaratir l’acomiadament. Prossegueix també l’obstinació del Govern a construir més i més línies d’alta velocitat, però la inversió del Ministeri de Foment baixa un 29’5%. Una reducció que a Catalunya és superior a la mitjana, un 29,8. 1.080 milions d’euros. En lloc de consignar els 3.134M de la disposició addicional tercera de l’Estatut.
Són una PGE simplement decebedors, per això l’esmena a la totalitat per la qual demanem la seva devolució. Són d’un any perdut. Són d’un conjunt buit, ja que no són socials, ni productius, ni compleixen amb Catalunya. Són uns pressupostos per pagar l’atur i els interessos del deute. Són propis d’un Govern que superarà aquest tràmit, sí, però que continua a la deriva.