Divendres vam veure com Zapatero venia a Catalunya a demanar crèdit, però Esquerra no fia i hem de demanar coherència a la resta de forces polítiques que també desconfien que no fiïn, que no facin com el senyor Duran i Lleida que a Madrid acostuma a fer de Viagra i de frontissa permanent del PSOE. El full de serveis de Zapatero és la d’algú que ha trencat massa gerros xinesos, el president del govern espanyol ha passat del sí a tot a l’incompliment sistemàtic. ZP ha fulminat l’Estatut i ha portat a terme una pèssima gestió econòmica.
Un clar exemple és la retallada en obra pública. Cal exigir que es compleixi amb allò que marca l’Estatut en matèria d’infraestructures. La disposició addicional tercera obliga l’Estat a invertir a Catalunya un percentatge equivalent al que Catalunya aporta al PIB de l’Estat, que l’any passat ja no va complir. Ens deuen 1.400 milions d’euros de l’any i ens anticipen un retall de 2.100 milions. Cal recordar que hi ha una formula que està en la metodologia acordada entre l’Estat i la Generalitat, que és que quan l’Estat no inverteix directament a Catalunya ens ha de fer una transferència de capital, ens ha de donar els diners i fer-ho directament nosaltres, o ho ha de fer a través de compensar també en la rebaixa dels peatges.
Hi ha un greuge comparatiu. Les poques inversions importants i estratègiques que Catalunya estava demanant a l’Estat i que l’Estat no vol executar, són vies d’alta capacitat gratuïtes. Estem cansats de pagar i callar durant anys, i les quatre carreteres que no es faran són gratuïtes, com per exemple el desdoblament de la NII, que és una autovia de no pagament. Així, el greuge a més a més és doble, perquè continuarem pagant els peatges i autopistes i les infraestructures de no pagament es deixaran de fer.
Finalment, cal recordar que la disposició addicional tercera, tal com es va pactar a Catalunya el 30 de setembre, obligava l’Estat a invertir a Catalunya un percentatge equivalent al PIB, per sempre, perquè això havia de servir per compensar l’esforç històric fet per Catalunya en matèria d’infraestructures en 30 o 40 anys, però Mas i Zapatero van retallar això a set anys, i ara resulta que la vigència d’aquests 7 anys s’acaba quan acaba el pla d’austeritat del govern de l’Estat.