La proposta de reforma laboral del govern espanyol que està sobre la taula és un punt de partida estimable, no és una reforma revolucionària ni rupturista, però tampoc innòcua. L’objectiu és ampliar l’entrada al mercat de treball sense tocar els drets dels treballadors, ni les indemnitzacions actuals, ni les causes d’acomiadament, pensant així tant en els que ara són a l’atur com en els que tenen feina.
En el document del govern l’apartat que fa referència a la contractació suposa un avenç qualitatiu important, perquè amplia l’edat del contracte de formació de 21 a 24 anys amb un cost zero per les cotitzacions i inclou el dret a l’atur fins ara inexistent; s’amplien també els títols acadèmics habilitats per a la contractació en pràctiques, així com la seva durada i es fa un programa extraordinari d’ocupació per a joves, juntament amb les comunitats autònomes; es regula la fórmula coneguda com a contracte alemany, que preveu una redistribució del treball; es fomenta el contracte indefinit amb 33 dies d’indemnització, cosa que afavorirà a un col•lectiu com els aturats de més de 3 mesos; i s’acota la contractació temporal a contracció per obra o servei, amb un durada de dos anys i indemnitzacions de 12 dies. A més, es mantenen totes les indemnitzacions per acomiadament i no es toca la causalitat. En referència a la flexibilitat, introdueix més capacitat per a la negociació col•lectiva, i reforça els serveis públics d’ocupació.
Davant d’aquest document, no hauria de ser impossible un acord amb els agents socials i econòmics perquè es manté la protecció social i s’amplia l’entrada al mercat de treball, d’aquesta manera demostren els sindicats que els interessa tant donar feina als aturats com protegir els drets dels que ja tenen ocupació, i a la patronal, que la bona marxa de les empreses depèn també de la confiança i l’estabilitat laboral. Cal però que el govern espanyol que no secundi postures intransigents de la patronal i dels partits de dreta i conservadors que tenen la temptació d’endurir la reforma aprofitant la feblesa del govern espanyol i la pressió internacional, que hi juga a favor. I Zapatero no cal que arribi a acords, si no són amplis.
Des d’Esquerra també hem fet propostes per a la reforma laboral, una reforma que és necessària, no perquè el mercat de treball estigui en l’origen de la crisi, però sí perquè té problemes de rigidesa i precarietat i perquè cal enviar un missatge de confiança, que som capaços d’abordar una assignatura pendent, encara que no incideixi directament en aquesta crisi, però sí per crear un nou ordre econòmic i social basat en un mercat de treball més flexible.
Estem disposats a parlar, sempre que quedi clar que el problema del mercat de treball no és de sortida o del cost d’acomiadament, sinó d’entrada, sobre com crear condicions de treball més estables i de més qualitat, cosa que passa per potenciar la contractació indefinida, donar més oxigen a la negociació col•lectiva, una major flexibilitat organitzativa interna i externa i abordar els problemes d’entrada d’alguns col•lectius, com ara l’ocupació juvenil i els aturats de llarga durada.