Finalment Zapatero s’ha decidit a governar i vol tirar endavant la reforma laboral. Sembla que malauradament no s’assolirà amb un acord amb els agents econòmics i socials, i serà el govern espanyol qui la impulsi. És necessària, però en tot cas, la reforma no pot ser com el ‘decretazo’ d’Aznar de 2002, ha d’optar per la contractació estable i de qualitat.
Des d’Esquerra volem una reforma que acabi amb la precarietat i la dualitat actual. Però cal que tingui molt en compte que el problema del nostre mercat laboral no és de sortida, dels costos d’acomiadament, sinó d’entrada, de les condicions de contractació. És per això que cal una reforma que tingui com a objectiu la creació de més llocs de treball estables i de més qualitat, potenciant la contractació indefinida, penalitzant la contractació temporal, però sense oblidar la flexibilitat organitzativa i que abordi polítiques específiques per un sector sensible com són els joves.
Sobre la proposta de retirar el subsidi d’atur a aquelles persones que rebutgen qualsevol oferta de feina, s’ha d’estudiar aquesta qüestió, perquè la situació actual de crisi aguda fa que s’hagi d’objectivar màximament la possibilitat que un treballador rebutgi un lloc de feina, cal considerar que la situació actual obliga que la gent que cobra l’atur si rep una oferta de feina si és possible l’agafi.