Els germans Marx al TC

Aquesta setmana ha estat la de les retallades socials, amb el Decret llei aprovat al Congrés dijous gràcies al vot del PSOE i l’abstenció de CiU. Però també ha estat una setmana marcada pel Tribunal Constitucional. Tot l’episodi de renovació del TC és surrealista. No està clar si el PSOE està disposat a tapar-se el nas per renovar uns candidats del PP que són impresentables, que suposaria posar la guineu a cuidar del galliner, i que són carn de recusació; si està disposat a canviar les regles del joc a meitat de partida o si la gesticulació intenta agitar les aigües per tal que sembli que l’únic que sembla posar obstacles és el PP. I d’altra banda, el PP no està interessat en la renovació perquè li afavoreix l’actual composició i ja va dir Rajoy que abans prorrogat que renovat.

És més factible que Casas intenti salvar la casa, que hi hagi sentència, tal com aquest dijous ha reiterat, assegurant que hi haurà sentència abans de l’estiu, que no pas la renovació, tot i que ara el PSOE la recolzi.

I qui sembla que també està molt disposat a seguir amb la imatge de ‘más madera’ és CiU. Primer s’aixequen com uns autèntics ‘jabatos’ en pro de la unitat al Parlament, per després en només cinc dies trencar-la en dues ocasions. Dilluns, Mas opta per no donar suport al president català al Senat, i divendres Duran entra una moció al Congrés amb l’únic objectiu d’incomodar el PSC, quan ja hi ha acord al Senat tal com manava el Parlament. Una proposta, la del Senat, que anirà molt ràpid i es preveu que la setmana del 22 de juny es pugui discutir, per tant mai la del Congrés arribaria abans.

I finalment, sempre hem defensat des d’Esquerra que el procés de renovació del TC és una manera de xutar la pilota endavant. Tot i això, hem estat més coherents nosaltres que no compartim la iniciativa, perquè nosaltres complim amb els acords.

Deixa un comentari