Ens trobem en un moment on és necessària la responsabilitat de tots els partits polítics, especialment de l’oposició i CiU, perquè les legislatures duren quatre anys i no tres, i no es poden torpedinar ni frenar projectes legislatius i polítics transformadors, que responen a una aspiració majoritària de la societat catalana. Tres exemples poden ser la Llei electoral, les vegueries o la Llei del cinema.
Sobre la Llei electoral, sobta que fa quatre dies tot eren preses quan el clima d’opinió era contrari als partits, després de la reiteració d’episodis de corrupció en la vida pública que van empènyer a buscar fórmules per apropar la gent als seus representants, i que ara l’antagonisme entre alguns partits faci que no se’n vulguin recordar.
També amb la Llei del cinema, on estem vivint el món al revés, ja que quan Pujol governava el PSC s’oposava a les quotes i ara que el PSC les vol, CiU diu que no es poden imposar a garrotades. Sembla que a CiU prioritzen una vegada més els interessos econòmics particulars d’algun sector a l’interès general, tot i que ja hi estem acostumats, perquè ho vam viure amb l’Estatut -CiU aixequi el llistó i després gira cua quan algun sector fàctic o econòmic diu prou-.
I finalment, la futura organització de Catalunya en vegueries i el nostre compromís que la Llei arribi al Parlament. El compromís es manté ferm, ja que aquesta és una qüestió inajornable perquè respon a un compromís de Govern un mandat estatutari i una aspiració tradicional del catalanisme d’acabar amb la divisió provincial. A més, simplifica el mapa administratiu perquè no crea nous òrgans, sinó que substitueix les actuals diputacions. Esquerra i el Govern continuaran amb la mà estesa cap al món local, però les lògiques reserves que tenen a veure amb interessos locals o amb el conservadorisme dels qui volen mantenir l’status quo provincial, no han d’implicar que el Govern desisteixi d’aquest objectiu.
Són tres exemples del bloqueig que es pateix davant una legislatura que es preveia per quatre anys, però que alguns sembla que la volen reduir a tres.