L’edat de jubilació

La proposta del govern espanyol té una part positiva i és que finalment posa sobre la taula un debat estructural i a llarg termini com és garantir la subsistència del sistema públic de pensions, tenint en compte que en tres dècades s’estima que la població activa serà tanta com la beneficiària de les pensions, però té una part negativa, i és que les receptes són a mitges i denoten que la preocupació del Govern no és tant del futur del sistema com reduir la despesa com a conseqüència de la mala situació dels comptes públics, produïda pel dèficit i per l’endeutament. Que és parcial la proposta es veu en el fet que només es planteja endarrerir l’edat de jubilació i no es planteja altres mesures com la diversificació de fonts del sistema a través d’altres aportacions i impostos.

En aquestes condicions la proposta no és acceptable, sobretot si es té en compte que el sistema no està en risc de fallida imminent. Durant el temps de bonança es va generar un superàvit de 23.000 milions d’euros, el 2,5% del PIB i actualment, tot i la crisi, el superàvit ha estat de 8.500 milions i el fons de reserva s’eleva fins a 62.000 milions. El diferencial de l’estat espanyol amb la resta de països europeus és entre 7 i 8 del PIB, mentre països europeus destinen el 27% del PIB a protecció social, a l’estat és només el 19%, és a dir, altres països europeus es plantegen mesures de retallada però des d’una situació més favorable.

Deixa un comentari