La fusió entre Iberia i British Airways allunya encara més la possibilitat que Iberia aposti pel Prat. Tot i això aquesta aliança ha de ser un estímul per lluitar per un model de gestió que ens permeti buscar-nos la vida i ser plenament competitius. Davant aquest fet. cal ara més que mai que el govern espanyol compleixi amb el seu compromís i presenti ja un model de gestió per l’aeroport del Prat que garanteixi una posició determinant de la part catalana i una majoria en el seu òrgan gestor.
El Prat viu immers des de fa anys en una lluita incessant per esdevenir un gran aeroport internacional i un autèntic hub intercontinental que pugui donar servei a una gran zona, els Països Catalans i l’euroregió mediterrània, una zona amb un gran pes demogràfic i dinàmic, tant des del punt de vista econòmic com logístic.
La fusió entre Iberia i British Airways se suma a la decisió d’Iberia d’abandonar el Prat a la seva sort. És per aquest motiu, que no podem continuar amb aquesta situació en què Barcelona és un aeroport subsidiari, de segona categoria, que rep un 40% del total de vols low cost de l’Estat i només un 5,4% del total de vols intercontinentals. La nova terminal suposa una millora de capacitat i logística, però cal una gestió eficient i descentralitzada, que ens permeti competir en igualtat de condicions amb altres ciutats europees, com Frankfurt, Paris, Londres o Madrid. Cal que AENA trenqui d’una vegada amb el seu model polonès i s’aposti per un model aeroportuari que permeti competir, en igualtat de condicions, no sabent que la lliga comença amb punts negatius gràcies als àrbitres que afavoreixen Madrid, i penalitzen el Prat.