Estirar la manta

Porto uns dies rebel•lant-me de manera enèrgica davant d’aquells que afirmen que en política tots som iguals, una afirmació que sempre apareix entorn els casos de corrupció i de presumpte finançament il•legal de partits. Normalment la diu qui sí que té alguna cosa a amagar. I ho sento però no, m’hi nego. Nosaltres som humans, i com a tals podem equivocar-nos, podem ‘posar la pota’, però no posem la mà . I ho dic tal com vaig fer-ho des de la tribuna ahir: no ens fa por que algú estiri la manta… una manta que ha de ser molt grossa per tapar les vergonyes d’alguns.

Ahir des de la tribuna varem defensar una moció per la lluita contra la corrupció. Va ser aprovada per unanimitat després que la impulsés Esquerra i que arribéssim a un acord amb el PSOE. Reconec que el dia era realment adient per una moció en aquest sentit, després de conèixer les detencions pel cas Petrònia, i encara impactats per casos com Millet, Gürtel, Palma Arena o Ejido, per citar els més recents. Casos on s’implica a partits i que en moltes ocasions aquests es dediquen simplement a respondre amb un I tu més. Però és igual és igual si el lladre de coll blanc és d’aquest o d’aquell partit, si és català, madrileny o de Pernambuco perquè la corrupció és una lacra, es digui com es digui. Una lacra que només genera desafecció, i no per un partit concret sinó pel conjunt de l’activitat política, alhora que constitueix una amenaça per a l’Estat democràtic i un xec en blanc per a la relaxació ètica que avui s’aprecia i on, per a alguns, tot és susceptible de ser corromput.

Ens trobem davant un autèntic test democràtic del que hem de sortir reforçats perquè actualment la visió que s’està donant és que l’imperi de la Llei no funciona i que els mecanismes d’exigència de responsabilitat deixen molt que desitjar. Davant dels procés de berlusconització de la política que pateix la societat, hem proposat mesures per evitar una font de deslegitimació de la política. L’acord al que vam arribar té un punt rellevant en el fet que proposa un canvi en la Llei de finançament dels partits polítics. Ja l’any 2007, a proposta d’Esquerra es van suprimir els donatius anònims però feta la llei, feta la trampa, i és per això que persisteixen les donacions que persegueixen un tracte de favor. Ara amb noms i cognoms però per part d’empreses que contracten amb l’administració o de fundacions privades que no tenen cap objectiu fundacional o social anàleg.

La moció també proposa fer un mandat al govern espanyol perquè es reformi el codi penal, amb un enduriment de penes i l’ampliació de la tipologia penal així com atendre les conclusions del GRECO –Grup d’Estats contra la Corrupció– que en el seu informe relatiu a l’Estat espanyol recomana un major control del destí de les subvencions i una major transparència comptable. També es dóna un mandat perquè s’incrementin el recursos materials i humans adscrits a l’Agència Tributària, la Fiscalia Anticorrupció i el Tribunal de Comptes.

I es proposa que el govern espanyol lideri un pacte d’Estat per reduir la despesa electoral i que s’adopti un compromís de reducció de la despesa per part de tots els partits polítics, i més en els temps d’austeritat actuals.

En resum, es tracta d’aprofundir en els mecanismes de transparència i control dels partits fer una crida al conjunt de partits per impulsar una actuació ètica, neta, de tots els representants polítics i institucionals.

Deixa un comentari