Es preocupen pel finançament o per les eleccions?

La resposta és senzilla, Artur Mas està més preocupat per les eleccions que pel futur model de finançament. Es demostra en les declaracions fetes ahir pel líder convergent a Catalunya Ràdio, on va rebutjar els 3.800 milions d’euros fixats per Esquerra com a mínim per acceptar el nou model de finançament i ha recordat que vaig va reclamar reduir el dèficit fiscal un terç, el que segons Mas suposaria una xifra de 5.000 milions d’euros. És d’agraïr que Mas es preocupi del programa electoral que Esquerra va presentar al març del 2008, però que estigui tranquil, ja que nosaltres sí que complim les promeses electorals.

Tothom sap que CiU diu no perquè no a qualsevol acord de finançament, enlloc d’actuar amb sensatesa, rigor i tancar files amb el Govern de la Generalitat, CiU ha decidit debilitar el govern d’Entesa perquè no li interessa el finançament, sinó les eleccions. Resulta grotesc que Mas digui que renegociarà ell en solitari el finançament, perquè ja sabem el resultat de les seves negociacions bilaterals, només cal recordar les retallades que ell i Zapatero van pactar amb l’Estatut. Que CiU hagi explicitat més de deu xifres i aixequi el llistó fins als 5.000 milions d’euros quan el 2001, quan els tocava negociar a ells, es van conformar acceptant només 250 milions és realment curiós, per dir-ho d’alguna manera. La negociació del 2001 va ser tant desafortunada potser perquè van negociar amb més de deu xifres sobre la taula?.

He defensat la xifra de 3.800 milions d’euros com a mínim i he explicat el model de càlcul basat en les balances fiscals publicades aproximadament fa un any per l’Estat. En aquestes balances, el dèficit de Catalunya se situa entre 13.064M i 17.759M d’euros. Així doncs, un terç del dèficit calculat oscil•laria entre 4.300M i 5.900M. La balança fiscal d’una regió és la diferència entre les despeses que el sector públic central realitza en la mateixa i el volum d’ingressos fiscals obtinguts per finançar el conjunt de la despesa pública, és a dir, la suma dels recursos provinents del model de finançament, la participació dels ens locals en els tributs de l’Estat, les despeses de la Seguretat Social i les inversions en infraestructures. Així doncs, si als 3.800 milions d’euros que Esquerra ha fixat com a mínim per donar el vistiplau al nou model de finançament hi sumem els aproximadament 1.000 milions que el 2009 s’obtindran de més, suma un total de 4.800 milions, xifra que se situa en l’interval de la reducció d’un terç del dèficit.

Els 3.800 milions es contraposen als 5.000M que reclama CiU perquè nosaltres som seriosos i reclamem aquests diners fent els càlculs amb rigor. D’on surten els 5000 milions que reclama CiU? Molt senzill, de sumar tots els ingressos via tributària i afegir-hi els recursos del Fons de Suficiència, com si aquests haguessin de ser constants, sense tenir en compte que fins ara érem receptors, però que amb el nou model serem contribuents.

S’ha de reclamar a Mas que tingui més sentit de país i que no es faci trampes al solitari amb la xifra del finançament en vistes a les eleccions. Que la seva ànsia personal per presidir la Generalitat no sigui incompatible amb el que se li hauria de demanar a CiU, que és que doni suport al Govern català en una negociació tan important i complexa com la del finançament.

Deixa un comentari