El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres diverses mesures urgents per tal de millorar la protecció dels desocupats i pel manteniment i la generació d’ocupació. És una mostra de com reacció el govern de l’Estat davant la crisi el fet de que no sigui fins aquest 2009 que s’esperoni el diàleg social i es proposin mesures davant una crisi que comença a finals de l’any 2007.
Amb tot, les mesures finalment s’han aprovat. Algunes de les mesures que s’han impulsat concorden amb les propostes fetes des d’Esquerra, com per exemple la reposició de les prestacions d’atur pels treballadors afectats per ERO temporals, així com la bonificació de les quotes empresarials en ERO temporals. D’altres poden plantejar dubtes, com és el reforç dels serveis públics d’ocupació, que podria envair competències de les Generalitat i on s’ha d’apostar perquè es traspassin fons perquè sigui el govern català qui ho gestioni. Cal fer que l’estat s’aprimi, no continuar engeixant-lo, ni amb l’excusa de la crisi.
I finalment n’hi ha d’inadmissibles. Més concretament la que preveu convertir les prestacions d’atur de caràcter contributiu en bonificacions a la seguretat social per a l’empresa contractant. Treballar és un dret bàsic i no es pot pagar per aquestes prerrogatives, en un estat on es consideri un dret. Es diu que un percentatge de l’atur es donarà a les empreses com a bonificació, simplement, es proposa comprar el contracte de treball amb la prestació d’atur. Però és que a més a més, es crea una nova discriminació al mercat, entre els que podran pagar i els que no podran fer-ho, per aconseguir el seu lloc de treball. Hi haurà qui estarà cobrant de l’atur i aconseguirà un contracte de treball, i qui no tindrà prestació i per tant tindrà més dificultat per aconseguir una feina. I és que qui hagi exhaurit la seva prestació d’atur veurà que és encara més difícil aconseguir un lloc de treball, ja que partirà amb desavantatge respecte a qui encara pugui cobrar el subsidi, i per tant bonificar la seva contractació.