Mesures de xoc per abandonar les de xec

Aquest dimecres la diputació permanent del Congrés dels diputats ha aprovat la compareixença de ZP per parlar sobre les dades de l’atur i la crisi econòmica. Gràcies ha Esquerra s’ha aconseguit que comparegui en el primer ple del mes de febrer i que es comprometi a comparèixer novament abans de l’estiu. La destrucció d’ocupació reflecteix el rostre més amarg de la crisis amb dades abrumadores. L’augment de 139.000 persones el mes de desembre ha portat l’atur per sobre dels 3’1 milions d’aturats, un 47% més que el mateix mes del 2007; la xifra més alta consignada mai per l’INEM.

La contundència i la celeritat amb la qual el deteriorament econòmic desmantela el mercat laboral, és una clar reflex de la greu situació de crisi, però també de les polítiques del Govern Espanyol per contrarrestar aquest procés. L’evolució del mercat de treball en l’últim any evidencia que els pedaços no serveixen.

És obvi que hi ha problemes exògens, la gravetat dels quals no neguem, només s’ha de veure els problemes d’algunes multinacionals. Però també que no es fa res per invertir la tendència de crèixer en base al consum i al boom del a construcció i el turisme, una tendència que evidencia una total extenuació. Això provoca una doble crisi, i la prova és que la taxa d’atur és gairebé el doble que de la UE (7’2 davant el 13’4% de la UE). Clar que s’ha de tenir en compte que mentre a la resta de la Unió el pes de la indústria suposa el 40% del PIB, aquí només és el 16%. És per tant, la precarietat associada a la construcció i als serveis la que explica que, en pocs mesos, l’Estat espanyol encapçali les llistes d’atur negatiu de tot Europa. També la persistència en l’economia submergida s’ha de tenir en compte: la caiguda de l’afiliació a la Seguretat Social continua a passos galopants, i fins i tot és més intensa que l’evolució de la desocupació, per tant tot apunta que estem davant un fenomen que es creia erradicat, l’economia submergida.

És per tant un desastre que mereix una resposta. No em refereixo a la promesa incomplerta de a plena ocupació com a objectiu de la legislatura, ni a que s’hagi negat la crisis i minimitzat durant mesos. Em refereixo a que en un context d’abundància econòmica s’han portat a terme les polítiques de xec, ara calen les polítiques de xoc, i no postures especulatives poc concretes. Davant aquesta situació, Esquerra proposa diverses iniciatives: un major control dels ERO, amb més rigor administrant els tràmits i una reforma del procediment que inclogui un pla social i un pla de viabilitat. Cal també un nou model productiu que passa per una major inversió en R+D+I, diplomàcia econòmica per assegurar els centres de decisió. Reformar la contractació, sobretot la juvenil; donar suport a autònoms i emprenadors; i que tal com va reclamar Esquerra, que el temps consumit d’atur en els ERO temporals, no computin en les futures prestacions d’atur dels treballadors. són altres de les propostes que ha reclamat Esquerra.

Caldrà esperar la resposta i l’explicació de ZP, però tot apunta que les mesures del Govern Espanyol comprometen recursos que mantenen les postures especulatives i poc concretes. Gràcies a Esquerra ho farà dues vegades durant el període de sessions que comença el mes de febrer, la primera el proper dia 10.

Deixa un comentari