Tirar carbó a la caldera de la unitat

Aquesta setmana inicio un seguit de reunions amb els partits catalans amb representació a Madrid per buscar la unitat a l’hora de negociar el finançament de Catalunya. Demà mateix, ho faré amb Iniciativa, per seguir amb CiU, i esperem que no gaire més enllà, en pugui concretar una altra amb membres del PSC. Unes trobades que han de servir per tirar més carbó a la caldera de la unitat i aconseguir que el front de Madrid sigui també una sola veu. No podem oblidar que aquesta unitat, perquè sigui efectiva, és indispensable que es produeixi tant a Catalunya com a Madrid. Aquesta vegada no podem mostrar escletxes en un moment decisiu pels interessos del nostre país. Davant d’un govern espanyol ferreny, incapaç de desprendre’s de ministeris sense cap o gairebé cap competència, les forces polítiques catalanes, amb el suport de la societat civil, hem de mantenir-nos unides i demostrar que aquest cop Catalunya no pot, ni vol, tornar a patir un dèficit fiscal que ens hipoteca enormement per encarar els reptes de la globalització en l’actual context de crisi econòmica.

En definitiva, no es poden tornar a repetir els errors del passat que, com s’ha demostrat, han estat perjudicials pels nostres interessos Alhora, també és indispensable cercar complicitats fora del Principat. La tasca que està fent la Generalitat en aquest sentit és molt important. Amb la publicació de les balances fiscals, finalment ha quedat palès que el conjunt dels Països Catalans són sense cap mena de dubte els territoris de l’Estat que històricament han contribuït de manera decisiva al desenvolupament d’altres comunitats autònomes. També al Govern de la Generalitat li he suggerit aquesta setmana que es faci una campanya per tal de donar a conèixer les dades que vam aconseguir que sortissin a la llum amb la publicació de les balances fiscals. No pot ser que unes xifres que ens expliquen tan clarament l’espoli que patim els catalans apareguin el mes d’agost i passin a convertir-se en una dada més de l’asfixia que suposa formar part de l’estat espanyol i no se’n parli més. És per això, que ara cal prioritzar el benestar la nostra gent i la competitivitat dels nostres territoris, enfront uns altres, que a dia d’avui, han aconseguit equiparar-se i fins i tot superar-nos en diversos índexs econòmics.

D’altra banda, el proper dimecres sentirem la compareixença de Zapatero per donar explicacions sobre la situació econòmica en la que ens veiem immersos i informar sobre les mesures que pesen dur a terme per redreçar aquesta situació. Esperem que aquesta vegada, el president espanyol, no tendeixi a minimitzar la crisi que patim i alhora proposi actuacions que per una banda garanteixin les prestacions socials d’aquelles persones que més les necessiten en un context com aquest, i per l’altra signifiquen una aposta clara per a disminuir l’enorme dependència que té el conjunt de l’Estat en sectors productius com la construcció o el turisme de poc valor afegit.

Tanmateix, i així ho he manifestat en diverses ocasions, la crisi econòmica no pot esdevenir una nova excusa per a no donar a Catalunya allò que objectivament li pertany i necessita amb urgència. Malauradament, aquest és un escenari en el que ens hi podem trobar si el conjunt de partits catalans no ens hi oposem de manera decidida. En definitiva, per la meva part, i en nom d’Esquerra, reitero allò que ja s’ha dit diverses vegades: treballarem per la unitat, negociarem tant com calgui, però no signarem un mal acord que perpetuï l’espoli fiscal que el nostre país pateix des de fa temps. Catalunya i el conjunt de la nació, no superarà la crisi econòmica amb èxit si per una banda no es desenvolupen polítiques econòmiques que tendeixin a canviar l’actual paradigma econòmic de l’Estat, i per l’altra es transfereixin els recursos econòmics que ens són necessaris.

Deixa un comentari