Dissabte va ser sense dubte una jornada històrica. Amb una participació de més del 70% de la militància, Esquerra va donar un exemple de democràcia. Exemple de democràcia que, amb la diferència, la pluralitat i la diversistat que s’expresa a l’interior d’Esquerra, ens ha fet més forts. Deixeu-me doncs, que aprofiti en primer lloc aquesta finestra digital per per agrair a tota la militància la seva participació en nom meu, del Joan Puigcercós i de tots els companys i companyes que hem encapçalat Gent d’Esquerra. Em sento orgullós de pertànyer a Esquerra, un gran partit que ha donat un exemple al poble de Catalunya i a la resta de forces polítiques. Dissabte qui va decidir sobre el futur del partit va ser la militància, i ho va fer sense interferències, sense intromisions ni ingerències de ningú.
Pel que fa al Joan Puigcercós i a mi, crec que el resultat de dissabte en atorga una àmplia legitimitat, que ens permetrà governar i administrar el partit en aquests pròxims quatre anys. Malgrat això, vull refermar el meu compromís i obligació de dirigir el partit amb la mà estesa i voluntat conciliadora i integradora, fent una executiva unitària i el menys excloent possible. Som conscients que hi ha a l’interior del partit una voluntat de canvi i que hi ha la necessitat d’operar aquells canvis i aquelles modificacions que de cara al futur han d’enfortir el projecte polític. Tant en Joan Puigcercós com jo, volem representar el canvi tranquil, sense cops de timó bruscos, virant de forma suau, tranquil•la i responsable, perquè Esquerra és ja a dia d’avui un gran vaixell. Per això, els propers quatre anys us garantim idees clares, un full de ruta realista, que creiem que és perfectament assolible si fem bé la feina. Un full de ruta que ens comprometem a desplegar amb sacrifici, treball, educació, i molta humilitat, treballant amb rigor, seriositat, amb coherència, que és el que la gent d’Esquerra avui ens demana.
Balances Fiscals i Aeroport del Prat
Però a banda del procés intern d’Esquerra, l’activitat parlamentària al Congrés dels Diputats ha continuat aquesta darrera setmana. Així que entre la jornada electoral del 7 de juny i el Congrés de dissabte, viatge a Madrid i ple a la cambra baixa espanyola. Evidentment, en clau catalana el protagonista de la setmana a Madrid ha estat el nou incompliment de Zapatero amb Catalunya que suposa la no publicació de les balances fiscals abans del 8 de juny. Cal recordar que va ser el mateix President del Govern espanyol qui va ficar-se ell solet en el jardí de donar un termini concret de dos mesos en el decurs de la seva intervenció en la solemne sessió d’investidura el passat 8 d’abril. Amb aquest nou incompliment, Zapatero ha demostrat una vegada més que té una personalitat líquida en termes polítics i corre el risc si continua incomplint els seus compromisos amb Catalunya d’acabar-se convertint en un demagog mancat de crèdit.
Aquest nou retard en la publicació de les balances fiscals no està motivat per problemes tècnics ni metodològics, ja que no és una qüestió tant complexa. Senzillament, estem davant un nou compromís incomplert per Zapatero i ja hem perdut gairebé el compte. Per això, dimecres vaig aprofitar una pregunta en sessió de control al Govern espanyol per advertir a Zapatero que, ho vulguin o no, les balances centraran necessàriament el debat sobre el futur model de finançament. Alhora, li vaig reclamar que deixi de caminar per la corda fluixa i canviar de discurs segons l’auditori, prometent una cosa un cap de setmana a Extremadura i dient la contrària el següent cap de setmana a Catalunya. En resposta a les meves paraules, Zapatero va situar la nova data de publicació de les balances fiscals el 15 de juliol. Veurem si aquesta vegada compleix, però els precedents no són gaire esperançadors.
Un dia abans, i a banda de les balances fiscals, Esquerra va aconseguir un important acord amb el PSOE en matèria d’infraestructures ratificat pel ple del Congrés. El ple de la cambra baixa espanyola va aprovar una moció d’Esquerra sobre la gestió de les infraestructures de l’Estat a Catalunya que preveu que la Generalitat, les institucions locals i el sector privat tinguin una participació determinant en el futur ens de gestió de l’aeroport del Prat, i que aquest nou model es presenti coincidint amb l’entrada en servei de la nova Terminal Sud, que tindrà lloc entre l’abril i maig del 2009. Es tracta d’un acord històric, ja que per primera vegada el Govern espanyol accepta el que ja és un mandat del Parlament de Catalunya des de fa alguns mesos, que és que la participació de forma determinant de la Generalitat i altres institucions catalanes al futur ens gestor del Prat sigui determinant i per tant amb caràcter estratègic en les qüestions essencials.
Però la iniciativa d’Esquerra no s’acabava en l’aeroport del Prat. L’altre punt de l’acord reconeix per primera vegada que la Generalitat no tan sols té competència exclusiva sobre Rodalies, sinó també sobre els trens regionals. Aquest punt és molt important, ja que l’executiu estatal reconeix de forma explícita la competència exclusiva de la Generalitat sobre tot el transport ferroviari que transcorre íntegrament en territori català. Aquesta és una qüestió que fins ara el Ministeri de Foment no havia contemplat amb bons ulls, i amb aquest mandat parlamentari quedarà clar que la competència exclusiva de la Generalitat no només abraça el transport ferroviari de Rodalies sinó també de Regionals.