No és això companys, no és això

Ara que ens acostem a la recta final de la campanya i després de les bones vibracions de l’acte de dissabte a La Farga, m’agradaria fer algunes reflexions.

Llegia en algun mitjà de comunicació que un dels candidats va afirmar reccentment que ‘Puigcercós va de sobrat’. Els qui heu seguit la llarga precampanya haureu vist que ni en Joan Puigcercós ni jo mateix ni ningú de la candidatura de Gent d’Esquerra hem pronunciat cap desqualificació cap a altres companys de partit. La d’aquest candidat, en canvi, no és la primera desqualificació. Ni la segona.

Sempre hem cregut que aquest procés congressual havia de ser un debat de propostes, d’idees. I la crítica sempre és bona, és clar que sí. Ho és si es fa de manera constructiva.

Hauríem de ser tots plegats ben conscients que fora ens estan esperant aquells a qui molestem. Aquells a qui tant ha fet la punyeta que, des del 2003, Esquerra hagi acabat amb la Catalunya en blanc o negre. Amb la Catalunya dual. La Catalunya en què o estaves amb els socialistes o eres dels convergents. I per això, aquestes desqualificacions gratuïtes cap a companys del partit per intentar esgarrapar no sé quins vots al final repercuteixen sobre el partit. Dit d’una altra manera: fan mal a la imatge d’Esquerra Republicana i seran aprofitades per tots aquells que no volen cap bé a Esquerra Republicana.

És per això que en aquest tram final de campanya s’imposa un exercici de reflexió i de responsabilitat. Però més encara en aquelles candidatures que compten amb uns candidats que han tingut altes responsabilitats en la direcció del partit. Em consta que no tothom en la candidatura d’aquest company comparteixen aquesta manera de fer que té, aquesta mena d’estil de la desqualificació permanent. Vull creure que els qui no comparteixen la deriva que ha agafat algun aspirant d’alguna candidatura s’imposaran i treballaran per evitar que això continuï. Pel bé d’Esquerra. Pel futur d’Esquerra. No podem anar llençant falses acusacions cada dia contra companys amb qui, a partir del 14 de juny, en un lloc o altre de responsabilitat, haurem de seguir remant en una mateixa direcció. És una hipoteca amb què alguns sembla que vulguin empenyar el partit.

Tinc confiança que tots plegats estarem a l’altura de les circumstàncies. Queden tres setmanes de procés congressual. Però a Esquerra li queden molts més anys de vida i d’assumir responsabilitats pel país. I un procés congressual no pot hipotecar el futur. Depèn de tots. També de l’actitud de tots els candidats.

Deixa un comentari