Sempre he cregut que és en els moments difícils quan un s’ha de comprometre i donar la cara. I Esquerra, com tots sabeu, no està en un moment fàcil. I, com deia en una anterior blocada, compromís és responsabilitat. I responsabilitat vol dir no inhibir-se si hi ha qui creu que puc aportar el meu bagatge, treball i experiència en una futura direcció d’Esquerra.
És per això que davant la proposta de Joan Puigcercós i diversos dirigents per tal que assumís la reponsabilitat d’optar a la Secretaria general d’Esquerra, he decidit fer un pas endavant.
He escoltat molta gent aquests dies. Quadres, dirigents, militants, amics i la família. I m’han demanat que em comprometi encara més amb aquest projecte del qual també m’en considero fill: Esquerra Republicana de Catalunya. I m’han dit que hem de mirar endavant i superar les pugnes fraticides. Que sumem. Aquest és el meu compromís: treballar per una direcció forta d’Esquerra, que arrisqui i que treballi sense donar cops de volant. Que abanderi el partit d’una manera seriosa, rigorosa i amb empenta per tal que Esquerra segueixi liderant i marcant l’agenda política del país. N’estic convençut que podem fer-ho amb la candidatura que impulsarem amb en Joan Puigcercós i molta altra gent, per tal d’anar aconseguint aquesta majoria social que necessitem per fer el salt com a país i situar-nos amb veu pròpia en el mapa del món.
I aquesta direcció forta l’aconseguirem si integrem. Per diferents circumstàncies mai he estat vinculat a cap de les famílies que conviuen en el si del partit. Precisament per això m’agradaria ser un Secretari general amb el màxim consens possible i en això treballaré, per sumar, per aconseguir un partit unit i sense exclusions.
Gràcies a totes i tots els qui heu dipositat la vostra confiança en la meva persona. No us fallaré.