La legislatura que ha finalitzat aquesta setmana a Madrid passarà a la història com aquella en que s’havien generat moltes expectatives i a l’hora de la veritat, s’ha quedat a la meitat.
Cal recordar d’on veníem, de vuit anys de negra nit del Partit Popular d’Aznar, del Partit Popular més intransigent. I cal ser justos i reconèixer que en els dos primers anys es van aconseguir avenços, va ser el denominat bienni progressista. La derogació del transvasament de l’Ebre. La llei de retorn dels Papers de Salamanca. La Llei del Sòl. La llei de finançament de partits polítics que prohibia els donatius anònims. La llei d’atenció a les persones amb situació de dependència. La llei de matrimoni entre persones del mateix sexe. Entre altres.
Però va arribar el moment de la legislatura en què Zapatero, després de tancar en fals el tema de l’encaix de Catalunya pactant una rebaixa substancial de l’Estatut que havia sortit del Parlament, Zapatero posa el fre de mà. Incompleix de manera flagrant allò de ‘Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya’ i en política no hi ha res pitjor que mentir, que enganyar, que és el que va fer Zapatero.
És a partir de llavors quan comença el bienni negre, la segona part de la legislatura, els dos darrers anys. Els dirigents del PSOE comencen a fer servir al PP d’excusa per frenar-ho tot. Per deixar a mitges tot allò que s’havia iniciat com per exemple la llei de retorn dels Papers de Salamanca. El desplegament del propi Estatut d’Autonomia de Catalunya. La publicació de les balances fiscals. La Llei de la Memòria Històrica que condemna als represaliats del franquisme a haver d’anar a títol individual a reclamar als tribunals en un autèntic via crucis judicial. I l’Espanya plural de Zapatero ha quedat demostrada amb exemples que per irrellevants que puguin semblar són significatius com que institucions governades pel PSOE com el Congrés dels Diputats no té ni una part del seu web traduït al català. Aquesta és la seva Espanya plural.
En síntesi doncs, podríem dir que Zapatero ha practicat sovint la marxa enrere: va prometre molt i s’ha quedat a la meitat de la meitat. Per tant la nota final de la legislatura és necessita millorar, i molt. Els dos primers anys, aprovat però els dos darrers un suspès estrepitós.
Cliqueu sobre aquest Arxiu. És una notícia que publicava el diari AVUI precisament sobre el balanç de la legislatura. Casualment, totes les lleis que apareixen amb un positiu i en verd són aquelles en què Esquerra hi ha participat activament en la seva redacció. Allò que dèiem del bienni progressista. Una vegada més, el temps ens dóna la raó.