De l’Ebre al Maresme: sense finançament just, no hi ha progrés

Divendres vam fer una jornada de treball intensa a les Terres de l’Ebre. Vam dinar amb una vuitantena d’empresaris a l’Aldea i vam anar fins El Perelló a la festa del calmant, una beguda que vaig tastar i que em fa passar el refredat de cop. Recomanable per aquells a qui els agradin les emocions fortes. Vaig trobar-me com a casa amb en Lluís Aragonès, la Carme Peleja, el Dani Andreu i en Pere Muñoz. Tots ells van a llistes i certifiquen la normalització i la bona tendència a l’alça d’Esquerra a la demarcació de Tarragona i més en concret a les Terres de l’Ebre.

I és que la gent de l’Ebre amb en Gervasi Aspa al capdavant han aconseguit que la ciutadania els hi faci confiança. I això ha estat possible gràcies a un treball seriós i a una defensa desacomplexada del territori. De fet, de les coses més importants que hem aconseguit a Madrid la darrera legislatura va ser instaurar una nova cultura de l’aigua que evités els grans transvasaments i que aquest bé tant preuat anés destinat a interessos especulatius. L’Ebre també ha estat castigat històricament per la desinversió crònica de l’Estat i a Madrid pensem posar com a prioritat la millora de la xarxa ferroviària així com l’autovia de l’interior.

Diumenge vaig anar acompanyat pels companys del Maresme i amb el diputat de la comarca, l’amic Pere Aragonès, a donar suport a la demanda una solució al problema de la N-II al seu pas per l’interior de moltes localitats del Maresme, en concret de viles com Vilassar on una multitudinària i cívica concentració dels veïns va tallar el trànsit per reclamar això: solucions. Respostes a un dels pitjors punts negres de la xarxa viària catalana. Des d’Esquerra apostem perquè una actuació prioritària sigui el rescat del peatge de la C-32 entre Montgat i Mataró que costaria uns 750 milions d’euros. És una qüestió de números perquè si no tinguéssim el dèficit fiscal anual de 19.000 milions, podríem rescatar sense problemes.

El que és un clam des de l’Ebre fins al Maresme és que sense un nou sistema de finançament que permeti acabar amb el dèficit fiscal de Catalunya no podrem garantir una bona xarxa d’infraestructures pel país. Sense finançament just no hi ha progrés.

Deixa un comentari