Davant una fila zero plena de professionals del món acadèmic, dels mitjans de comunicació i de la cultura, vaig pronunciar la conferència ‘Objectiu: un país de 1a’ a l’edifici de la ONCE de Barcelona. Aquesta conferència va esdevenir el que els meus col·laboradors han anomenat ‘la meva posada de llarg com a candidat’, davant una nodrida representació de la societat civil catalana.
La conferència detallava en menys d’una hora de rellotge el treball fet per Esquerra durant aquesta legislatura al Congrés, feia una breu anàlisi de la situació econòmica i política de la Catalunya actual i, finalment, marcava els objectius que cal perseguir per a la propera legislatura. Podeu accedir al text complet de la conferència fent clic a aquest enllaç, però permeteu-me que us faci un breu resum de les propostes més importants que vaig formular ahir al vespre.
En primer lloc, vaig reiterar la utilitat d’Esquerra i la seva tasca al Govern de Catalunya. Una tasca que queda demostrada perquè quan més fort ha estat el nostre partit, més han avançat la resta de forces polítiques de tradició catalanista en els seus posicionaments en clau nacional. O algú encara creu que des de l’oposició el PSC defensaria un model de finançament semblant al concert econòmic, com ha dit recentment el President Montilla? O que CiU hauria apostat pel dret a decidir, encara que sigui de forma ambigua, des del Govern?
En segon lloc, ahir vaig fer una crida a la societat civil catalana a liderar un Pacte Nacional pel Proogrés que reculli aquelles reclamacions indispensables perquè tots els partits les defensin unitàriament a Madrid. Si patronals, sindicats, entitats culturals, socials i econòmiques plantegen necessitats urgents que té plantejades la societat catalana, els partits no podran negar-se a defensar-ho amb fermesa a les Corts espanyoles.
En matèria de finançament, vaig detallar la proposta que des d’Esquerra fem per assolir un model semblant al concert. L’he anomenat ‘Ruta cap al Concert Econòmic’, basada en la reducció progressiva del dèficit fiscal català.
A l’hora de parlar de futur, vaig traçar les quatre condicions bàsiques que Esquerra posarà damunt la taula per a iniciar una futura negociació amb el govern espanyol, sempre i quan no estigui presidit per Rajoy, evidentment.
La primera condició són les infraestructures i el finançament. Apostem per una xarxa ferroviària
gestionada des de Catalunya però amb el finançament adient per part de l’Estat. El Prat, infrastructura bàsica de projecció econòmica internacional amb la part catalana capacitada per prendre les decisions estratègiques i l’Eix Mediterrani, prioritat per al turisme i la connexió de la Indústria amb Europa. Posarem damunt la taula una política immigratòria realista amb la Generalitat com a primer gestor, que l’Estat assoleixi els nivells europeus d’inversió en política social passant de l’actual 0,69% al dos per cent en quatre anys i un finançament adequat per a desplegar la Llei d’Atenció a la Dependència.
La segona és un nou sistema de finançament. La Ruta cap al Concert s’ha d’aconseguir amb un acord bilateral i amb tres fases de reducció del dèficit fiscal: de l’actual 10,5% del PIB al 7 per cent en aquesta legislatura per tendir als estàndards europeus del 4% i a deu anys vista assolir resultats equiparables al concert econòmic. Ara bé, les balances fiscals s’hauran de publicar prèviament a l’inici formal de la negociació del nou model de finançament.
En tercer lloc, culminar la transició democràtica. Culminar processos no acabats com la Llei de la Memòria Històrica i el retorn íntegre dels Papers de Salamanca. A banda d’un reconeixement de la diversitat cultural i lingüística de l’Estat i continuar avançant cap a un veritable Estat laic.
I finalment, establir un compromís real amb la sostenibilitat, amb garanties de compliment del protocol de Kyoto, apostant per la fiscalitat ambiental i per a la implantació definitiva de la Nova Cultura de l’Aigua.