Qui l’entengui, que el compri

És trista l’obsessió d’alguns polítics del nostre país que per reivindicar-se, per existir i esgarrapar algun titular han de practicar constantment la crítica enlloc de formular les seves propostes. Potser és que tenen poques propostes a formular, dic jo. En l’anterior blocada deia que m’agradaria parlar un dia amb Duran Lleida per preguntar-li d’on li ve aquesta obsessió malaltissa que té contra Esquerra Republicana. No cal anar gaire lluny per recordar aquella entrevista en plena campanya de les eleccions catalanes en què va arribar a afirmar que ‘el principi d’Esquerra és no tenir principis’, entre d’altres perles.

Doncs bé, avui torna a la càrrega. Mentre al Parlament debatem sobre rodalies i les conseqüències polítiques que hauria de tenir pels responsables del ministeri de Foment la lamentable gestió del caos ferroviari, ell es dedica a retreure a Esquerra que hagi reeditat el pacte d’Entesa al Senat. Diu Duran que quina llàstima que no hi hagi hagut pacte CiU-Esquerra al Senat. Però, amic Josep Antoni, a qui vols enganyar? Ho dic perquè fa poques setmanes el mateix Duran és qui reclamava a crits en diverses intervencions públiques i entrevistes que s’ha de treballar per un pacte de govern entre CiU i el Partit dels Socialistes. Duran sempre ha estat el primer en tancar la porta a qualsevol acord amb Esquerra, ha renegat públicament de la independència de Catalunya dient que n’és contrari i de fet així li recorden les plataformes sobiranistes i ara diu que volia pactar amb Esquerra al Senat? Home que això ho digués Oriol Pujol o Felip Puig doncs encara però que ho digui Duran Lleida té conya.

I després parla dels Pressupostos de l’Estat. No s’atreveix ni a quantificar les esmenes que CiU ha pactat amb el PSOE perquè moltes d’elles és conscient que són inexecutables i la quantia és més que minsa. Vaja, que per unes poques desenes d’esmenes, CiU a Madrid avala uns Pressupostos de l’Estat que no accepten l’esmena d’Esquerra per crear un fons de compensació pels usuaris i empresaris damnificats pel caos ferroviari, que no garanteixen que es pugui aplicar el nou sistema de finançament per Catalunya el 2008 i que no es blinda la clàusula de garantia que a final d’any s’executi tot allò que s’ha pactat.

Bé, deu se allò de fer mèrits per aconseguir el que sempre ha dit que vol ser: ministre d’Espanya. Potser per allò d’evitar haver de passar l’arc de metalls a l’aeroport com fem la resta de mortals. Per cert, us imagineu si l’incident de Duran negant-se a passar per l’arc detector de metalls de l’aeroport de El Prat del passat dilluns l’arriba a fer un diputat d’Esquerra com en Joan Tardà, per exemple? Us imagineu tot el que li haguessin dit i tots els semàfors vermells que li haguessin posat en alguns diaris? Sobre aquest gest de Duran de dir ‘jo no passo el detector de metalls perquè sóc qui sóc’ encara no he sentit ni una crítica.

I el remat final és que digui que des d’Esquerra defensem Hugo Chávez. Això és directament mentida. Jo mateix vaig criticar el comportament del Rei dient que s’havia excedit ‘una mica’ en fer callar un cap d’Estat i que semblava que es pensés que era Carlos V en l’època imperial però seguidament vaig criticar Chávez per populista.

Duran demana el vot dels independentistes quan ell renega de l’independentisme i es manifesta contrari a la plena sobirania de Catalunya. Duran reclama ara un pacte CiU-Esquerra al Senat quan ell diu públicament que vol pactar amb el PSC a Catalunya i ser ministre amb el PSOE. En fi, com s’acostuma a dir, qui l’entengui, que el compri. Si algun dia vol debatre’n ja sap que estem oberts, que la gent d’Esquerra sempre defensem allò de ‘parlant la gent s’entén’.

Deixa un comentari