La pressió dóna fruits: Zapatero compareixerà

Celebro que finalment la pressió política hagi fet efecte i que Zapatero s’hagi vist obligat a donar la cara al Congrés dels Diputats per la situació de Rodalies i el desatre de les obres del TGV. Ahir dilluns al matí van ser els grups parlamentaris d’Esquerra i d’Iniciativa al Congrés els primers en demanar-ho. Hores després Zapatero accedia i donarà explicacions. Al cap i a la fi ell és responsable que ningú hagi dimitit per aquest gravíssim afer.

Avui mateix, el PSOE ha tornat a ser una orgue de gats: de bon matí Maria Teresa Fernández de la Vega deia per primera vegada que si el TGV no arriba el 21 de desembre a Barcelona no passa res. A migdia, la gran responsable de la situació, la ministra de Foment Magdalena Álvarez deia que en tot cas l’Alta Velocitat arribarà a Barcelona aquest 2007. Que jo sàpiga del 21 de desembre a finals de 2007 hi van deu dies. El que ens consta que treu el son a Zapatero és tallar abans la cinta d’inauguració a Màlaga o a Valladolid que a Barcelona perquè, d’aquesta manera, demostraria de manera excessiva la ineptitud de l’Estat i l’oblit sistemàtic a què s’ha sotmès Catalunya i que tindrà el Tren de Gran Velocitat 15 anys després que s’inaugurés la primera línia Madrid-Sevilla. Per cert, aquest TGV que sembla que algun dia arribarà a Barcelona no ens connectarà ni amb Europa ni amb València.

I pel que fa a les responsabilitats, vull destacar la paradoxa que suposa que el Govern espanyol demani responsabilitats a les companyies elèctriques per l’apagada de l’estiu passat a Barcelona i que en canvi ara ningú n’assumeixi. I jo em pregunto: què més ha de passar perquè la ministra de Foment dimiteixi?

Ara per ara la prioritat ha de ser Rodalies i no que el TGV arribi a Barcelona a qualsevol preu per complir un calendari que ja acumula, com dèiem, 15 anys de retard. També vull remarcar que en aquestes condicions seria una temeritat assumir el traspàs de Rodalies el proper més de gener.

A més de tot això, en Joan Tardà ja ha avançat des de Madrid que Esquerra demanarà la creació d’una comissió que estudiï l’impacte econòmic generat pel caos ferroviari sobre usuaris i empreses. Perquè que la gent arribi tard i cansada a treballar és un llast per als treballadors i per als empresaris. Tots hi sortim perdent. Catalunya hi surt perdent. Dimecres que ve, a les quatre de la tarda, li direm a Zapatero el que en pensem de tot plegat. Com sempre, clar i català perquè a Esquerra si una cosa no se’ns pot retreure és que diem el mateix a Madrid que a Barcelona.

Deixa un comentari