Quan a primers de la dècada dels 90 Esquerra va començar a parlar de dèficit fiscal ens titllaven d’indocumentats i d’insolidaris. Tothom. Des del PSC-PSOE fins als que es proclamen nacionalistes i que en aquells moments ocupaven la Generalitat.
Denunciar que Catalunya tenia llavors un saldo negatiu d’un bilió de les antigues pessetes entre el que aportàvem a l’Estat i el que rebíem d’ell ens va costar una campanya amb tot tipus de dedicatòries poc amables. I el temps ens ha donat la raó. Tothom van acabar reconeixent i assumint que Catalunya necessitava un nou tracte fiscal just.
També recordo quan a la campanya de les eleccions espanyoles de l’any 2000 Joan Puigcercós denunciava la deficiència de la xarxa elèctrica a Catalunya. Parlava dels microtalls en el subministrament que s’hi produïen i els descensos de productivitat amb les consegüents pèrdues que això ocasionava en les indústries catalanes. El temps també ens ha acabat donant la raó.
Explico tot això perquè avui hem presentat el document ‘Farts de mals serveis. Volem i proposem solucions’. Us recomano que us l’imprimiu i el cap de setmana hi feu una ullada. Podeu descarregar-vos-el aquí o aquesta versió més reduïda. En ell es fa un recull del dèficit crònic i històric de l’Estat a Catalunya. I es proposen solucions sobre on i com podríem destinar els diners que l’Estat no està invertint tot i que hi ha una llei que els obliga. Una llei que es diu Estatut i que es va aprovar al Parlament espanyol amb els vots de tots i cadascun dels diputats del PSOE. Fins i tot amb el sí d’Alfonso Guerra.
La setmana que ve l’Agustí Cerdà, en Joan Puig i jo mateix ens reunirem amb el Ministre Solbes per tal de demanar-li que ens expliqui realment fins on pensa arribar. Nosaltres ja ho tenim clar fins on anirem: fins on marca l’Estatut. Fins on diu la llei. Ni més, però tampoc menys.
Li direm que la Cambra de Comerç, el mateix conseller Castells -integrant del seu partit- i els nostres tècnics, entre altres, calculen que per complir l’Estatut falten prop de 1200 milions d’euros addicionals d’inversions en infraestructures. No ens val amb que es complementi amb tres-cents o quatre-cents milions més. Perquè que jo sàpiga 1200 menys 400 és igual a 800. Faltarien encara molts milions d’euros. A més tampoc hi ha cap garantia que s’executi el que es pressuposta, que es compleixi el que es pacta. Durant molts anys ha passat que es pressupostava 100 i a finals d’any se n’havia executat 70. És a dir que cada any perdíem 30.
Amb tots els diners que vam perdre només en els Pressupostos de l’any passat podríem pagar totalment el desdoblament de l’Eix Transversal i encara ens en sobrarien. O amb 200 milions d’euros podríem començar amb un rescat selectiu de peatges. En els Pressupostos de 2005, a proposta d’Esquerra, es va aconseguir per primera vegada que uns Pressupostos espanyols contemplessin una partida per rescatar peatges a Catalunya. Tot i la garraperia de l’Executiu estatal vam aconseguir que el peatge de Mollet fos gratuït per als residents i usuaris habituals. Va ser una primera batalla però la guerra dels peatges serà llarga. Des d’Esquerra sempre hi hem estat. I seguirem.
Ho diem alt i clar: no podrem donar suport si els Pressupostos de l’Estat no dispensen la inversió que toca per llei a Catalunya. I tampoc avalarem els comptes destinats al País Valencià i les Illes si segueixen maltractant aquests territoris.
Com deia aquell lema aparegut en moltes parets del país fa uns quants anys ‘on la injustícia és un fet, la resistència és una obligació’. Doncs això, a ser forts, útils i dignes de Catalunya a Madrid.