La convenció de càrrecs institucionals: objectius clars i determinació per arrencar el curs

L’Executiva ampliada d’aquest matí ha estat un molt bon inici de curs. Amb molts hem coincidit en un moment o altre durant l’estiu però sempre és agradable tornar a veure aquelles cares carregades de vitalitat i voluntat de fer una temporada excel·lent. En el fons és aquella complicitat que avui han experimentat els treballadors que tenen bon rotllo amb els companys de feina i avui es reincorporaven. En la nostra particular operació retorn hi érem presents els membres de l’Executiva nacional, els president s de les diputacions, delegats territorials, diputats al Parlament i al Congrés i senadors.

El denominador comú és que haurem de treballar de valent. Tenim una base electoral sòlida i anem bé. No ens ho inventem. A banda d’indicadors propis i dades de què diesposem, les enquestes que avui publiquen El Mundo i la Cadena SER coincideixen en assenyalar la línia ascendent que ens apropen i molt als nivells d’aquell març de 2004 en què vam tenir vuit diputats a les corts estatals i 650.000 ciutadans ens van fer confiança. I, repeteixo, seguim amb tenència alcista. Però cal ser realista i no relaxar-nos. Sobretot haurem de fer un gran esforç per intentar motivar tota aquella gent que en les darreres cites electorals -per un o altre motiu- s’han quedat a casa.

Hem parlat de l’horitzó més immediat, els Pressupostos de l’Estat i la Conferència Nacional, i d’una altra meta no tan imminent però tampoc llunyana i per la qual cal treballar dia a dia: l’horitzó de la consulta a la ciutadania pel 2014, una intenció expressada pel President del partit, compartida per l’Executiva i que quedarà recollida en la ponència de la Conferència Nacional de la tardor.

Lligant-ho amb els Pressupostos Generals de l’Estat hem parlat i debatut de l’orientació de la campanya que engegarem també aquesta tardor per conscienciar la ciutadania que amb un Estat que no inverteix el que tocaria i el que diu la pròpia Llei, l’Estatut, no anem enlloc. Que Espanya ens empobreix. Hem d’aconseguir que la majoria social del país s’adoni que això d’Espanya és un mal negoci, per molt espanyols que alguns puguin sentir-se. Perquè els que se senten molt espanyols i resideixen a Catalunya pateixen -com tota la resta- els dèficits en carreteres d’alta capacitat, estan farts que els trens no arribin a l’hora i no vagin a rebentar i estan indignats amb un subministrament elèctric que ens pot deixar tirats en qualsevol moment perquè cau un cable en un transformador.

Parlant de Madrid, moments abans de començar la reunió comentàvem amb en Joan Puig, l’Agustí Cerdà i en Joan Tardà les declaracions d’ahir de José Luis Rodríguez Zapatero a Rodiezmo, a Lleó, en la tradicional cita amb els sindicalistes de la UGT que dóna per encetat el curs polític del PSOE. Zapatero va assegurar que pujarà les pensions. Ens sembla molt bé però hauria de fer una proposta concreta i valenta com seria el fet d’equiparar les pensions contributives al salari mínim interprofessional. Si té voluntat política de fer-ho pot. I pot perquè la llei de reforma de la Seguretat Social està en tràmit al Congrés i des del nostre Grup parlamentari ja hem anunciat que farem una esmena en aquest sentit. Des d’Esquerra totes les propostes positives en política social seran benvingudes sempre que siguin efectives i no efectistes. Sempre que es puguin concretar, que tinguin el finançament suficient i no siguin un brindis al sol amb vistes a la propera contesa electoral per ocupar La Moncloa.

La setmana que ve tindrem la primera reunió després de l’estiu amb el Vicepresident econòmic del Govern espanyol, Pedro Solbes. Veurem què ens explica però des d’Esquerra ja hem deixat clar què volem: exigirem el que és just reclamar, el que és d’obligat compliment. Ni més ni menys que demanar que es compleixi la llei. Que Catalunya tingui la inversió que li pertoca segons el nou Estatut. Sembla mentida que haguem d’estar barallant-nos perquè es compleixi el que és Llei però Espanya és així. I caldrà seguir lluitant per canviar aquesta dinàmica centralista. A Madrid hem treballat molt i hem parlat alt i clar. Aquesta és l’herència que ens deixa Puigcercós del seu pas per la capital d’Espanya. La feina ben feta no té fronteres. Així volem seguir i així seguirem.

Deixa un comentari