En primer lloc vull agrair el suport que he rebut en haver estat triat com a cap de llista per esquerra les Eleccions Generals espanyoles. Vull mostrar la meva sasifacció i el meu compromís i crec que Esquerra ha de ser forta a Madrid amb un grup parlamentari propi i ha de ser la força més útil del catalanisme, com correspon al segon partit del govern i a la quarta força política de l’Estat.
Esquerra té camí per córrer davant la possibilitat de reedició d’un Majestic II per part de CiU, tal com proposa Rajoy, i davant de la pobra estratègia del PSC, que consisteix a presentar-se com l’antagonista del PP.
Catalunya es debat actualment entre la política de peix al cove i el canvi de l’statu quo. I ha afegit que la situació obliga a dur a terme una acció política que marca la fi de la via autonomista i està destinada a situar el dret a decidir com un dels eixos.
La via autonomista ha entrat en un cul de sac i l’Estat no ha passat la prova del cotó federal. Catalunya està enclaustrada en el sistema constitucional amb un cert grau de descentralització, però blindat davant la possibilitat de disposar de mecanismes de transferència de sobirania.
Pel que fa al balanç de la tasca realitzada a Madrid, és un balanç positiu, ja que més del 90% de les lleis socials i mediambientals porten la nostra empremta: llei d’igualtat, llei de la qualitat de l’aire, la llei del sòl, la llei del finançament de partits… Podem treure pit i estar orgullosos de la nostra contribució ja que no ha existit un acord estable i permanent: hem col·laborat amb el PSOE, una col·laboració que no ha estat corresposta, ja que Zapatero va mossegar la mà que li vam atansar.