Ara que es parla tant de fatiga i desafecció de la gent cap a la política és bo que recordem , de tant en tant, que aquest país també ha viscut moments de gran autoestima col·lectiva com quan el 30 de setembre es va imposar la unitat a l’entorn d’un horitzó il·lusionador, d’un Estatut ambició que, després, el partidisme i les presses van reduir a cendres.
Ara els partits catalans esmolen les estratègies de cara a pròximes eleccions generals, n’hi ha que, fins i tot, debaten la seva entrada en un govern espanyol i, tot això, mentre constatem les dificultats per avançar en el compliment de l’Estatut, degut a les vacil·lacions i el retard del Govern de l’Estat:
– No es fan públiques les balances fiscals
– Discutim sobre el mètode de càlcul de les inversions de l’Estat a Catalunya, cosa que aquest any ens ha costat pel cap baix 1700 milions d’€.
– Acabem d’encaixar un nou retard deplorable en l’arribada del TGV a la frontera
– Els traspassos estan a l’aigüera
– L’estat continua sense complir amb Catalunya, sembla com si el PSOE es volgués entrebancar amb Catalunya, tot i que sap, o hauria de saber que no es pot governar Espanya sense Catalunya.
Per tant, demanem al President de la Generalitat que el Govern sigui clar, ferm i incòmode si cal, si convé tirant pel dret a l’hora de desplegar les nostres competències com en el cas de la 3ª hora de castellà.
Més enllà de la línia de cada partit, de la inevitable competència en portes d’unes noves eleccions cal recuperar una mínima unitat d’acció.
El senyor Artur Mas ens reclamava un “front comú” per “plantar cara” i li hem dit que sí, però a Madrid, començant pels pressupostos del 2008. sempre que “plantar cara” no vulgui dir “posar les dues galtes” una vegada més.
I això ho fem extensiu a tots els partits catalanistes , els 41 diputats que apleguem tenen força, poden ser imbatibles sobretot si van junts i no es miren de reüll, sota el patrocini del Govern i amb el lideratge del seu president.