La manca de resultats de la trobada Mas-Montilla és el símptoma de la manca d’autocrítica per part dels partits catalans

Artur Mas pretén emmascarar el debat explicant l’abstenció únicament amb la seva obsessió perquè governi la força més votada

La proposta de Mas perquè governi la força més votada és el resultat de la seva estratègia frontista d’aquests últims anys, tancant-se portes: primer vuit anys de pactes amb el PP i després plantejant sistemàticament una dialèctica tripartit o CiU, de tot o res, que l’ha portat a un considerable aïllament polític. Fins al punt que Mas va fiar el seu futur al fet que Zapatero obligués el PSC a respectar la llista més votada.

La trobada entre el president de la Generalitat i el cap de l’oposició és positiva, en la mesura que projecta la normalitat institucional en què viu la política catalana, malgrat les legítimes diferències entre els diferents actors polítics. Tanmateix, val la pena insistir en què l’anàlisi de la baixa participació i les possibles mesures que incentivin la participació és cosa de tots els partits, i no afecta exclusivament al marc legal. No deixa de ser paradoxal que per part d’alguns partits es responsabilitzi el sistema electoral sense un procés intern d’autocrítica: tots els partits catalans sense excepció han perdut una part dels seus votants tradicionals.

Esquerra ha iniciat aquest debat, però és evident que aquestes eleccions subratllen la lenta i progressiva pèrdua de pes territorial de CiU, que ha passat de la clara hegemonia local dels anys 1980, a poc més del 20 per cent de vots i amb una sola alcaldia rellevant com Sant Cugat; la pèrdua de més de 180.000 vots suposen una baixada important pel PSC, i PP i ICV baixen de forma generalitzada.

La proposta de Mas que el president de la Generalitat sigui escollit en segona volta no depèn ni de la llei electoral catalana ni de l’espanyola. L’article 152 de la Constitució obliga que el president sigui elegit entre els parlamentaris electes. Mas no s’ha assessorat bé. Caldria modificar doncs la Constitució per transformar l’actual règim parlamentari en un de presidencialista. La resta de propostes que van en aquesta direcció en l’àmbit local són respectables però afecten el règim electoral general, entre altres coses perquè el vigent Estatut no ho permet després del seu pas per Madrid. En relació a les propostes que sí que afecten la futura llei electoral catalana (sistema mixt proporcional i districtes uninominals, de tipus alemany) caldrà que es tinguin en compte quan, una vegada culminats els treballs de la comissió d’experts en què CiU i té un representant, es constitueixi una ponència conjunta al Parlament amb un text bàsic prèviament consensuat pels partits. En aquest context, Esquerra planteja també la creació de 7 circumscripcions, un prorrateig que ajusti la proporcionalitat al màxim i desbloquejar les llistes, amb la possibilitat de vot preferencial entre els distints candidats. També cal preveure algunes fórmules que estimulin la participació com el vot anticipat, millorar el vot per correu o propiciar el vot electrònic.

Deixa un comentari