UNA REFORMA CONSTITUCIONAL IMPOSSIBLE
Sobre l’Estatut compartim l’opinió del President Maragall que tant d’esforç no ha valgut massa la pena. Però pel que fa a una reforma de la Constitució en una direcció federalista i plurinacional era i és impossible i per això s’ha reformat l’Estatut.
La reforma de l’Estatut ja implicava una reforma estructural del model d’Estat i ja hem vist com ha quedat l’Espanya plural, per voluntat del PSOE en no res.
La reforma constitucional requereix un acord entre el POSE i el PP, és un procediment tan rígid que és inviable i el PP planteja una reforma invertida per blindar l’Estat. El cas del Quebec, de Bèlgica de Montenegro demostra que no pot existir un federalisme plurinacional si no existeix una amenaça de secessió i Espanya només reaccionarà si existeix una majoria social que estigui per un Estat propi a Catalunya.
Al PSOE el federalisme no té adhesions i pels espanyols no funciona a nivell emotiu.
És o caixa o faixa, el futur del catalanisme està en el debat entre la política del “peix al Cove” i intentar influir a Madrid o be el canvi d’”status quo” que defensem des d’Esquerra. Nosaltres a diferencia de Duran i Lleida donem per acabada la via la via autonomista, volem situar el nostre dret a decidir al centre del debat polític els pròxims anys. Això no vol dir que no siguem conscients que a construcció nacional comença molt abans que tinguem les condicions per exercir el dret a decidir . Això vol dir que cal recuperar les peces perdudes el 30 de setembre i amb l’erosió del Govern de Madrid i aprofitar per córrer altres territoris i espais de sobirania com la internacionalització de l’economia, la cohesió social, la recerca. Aquest camí es comença també des d’un Govern estable.
EL DESCONCERT A CiU
El desconcert en el si de CIU per la seva futura política d’aliances és un nou episodi que subratlla la desorientació actual, les dificultats per les quals passa la federació des de que no governa. Es veu molt clar que han fiat tot el seu futur a l’expectativa que el PSOE o el PP els necessitin per governar encara que aquí subsisteix la diferència entre CDC i UDC. El senyor Duran per una banda prioritza entrar al Govern espanyol i exercir influència de Gestoria administrativa renunciant a les aspiracions sobiranistes. El Senyor Mas per altra banda només veu possible un maridatge amb el PSOE si existeix un canvi d’aliances del PSC a Catalunya, o sigui que Mas te clar que Duran serà ministre si ell és President a Catalunya.
Mentre CiU, baixa inexorablement la seva quota de poder amb la presentació de menys llistes municipals que l’anterior convocatòria i amb un discurs monotemàtic a Catalunya intentant amplificar les contradiccions d’Esquerra amb els altres partits del Govern de Catalunya pel que fa a ideari polític.
I sense deixar de banda el senyor Duran i Lleida, no acabem d’aclarir si és veritat que el PSOE va oferir o no el traspàs de RENFE al Govern de Jordi Pujol. Duran diu que si i Pujol ho desmenteix, algú no diu la veritat.
En tot cas si fos veritat el que diu Duran i Lleida, que Borrell i Sala van oferir el traspàs de RENFE sense finançament, aleshores, CiU hauria de ser comprensiva amb el govern de la Generalitat que condiciona el traspàs a l’efectivitat de els inversions i donar-hi total suport.
Una altra cosa és l’actitud del PSOE i de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, que fa temps que actua amb el fre de ma posat condicionada pel calendari electoral i considerem que és un greu error electoralista del PSOE perquè està maltractant el poble de Catalunya . Si el PSOE s’entrebanca amb Catalunya no hi haurà govern del PSOE a Espanya. No només perquè no tindrà el suport tan necessari les partits catalans sinó perquè està creant els condicions per la desafecció dels seus votants tradicionals. Ara no n’hi haurà prou a les eleccions generals amb alertar que ve el llop (PP), els usuaris de RENFE volen solucions als seus problemes.
LLIÇONS A EXTREURE DEL DEBAT DE L’ESTATUT
1er) hi ha incertesa i inquietud sobre el seu futur. A la seva manera, l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) revela que molta gent pensa que al segona retallada és a la cantonada.
2on) que ha estat una nova oportunitat perduda per recuperar la unitat d’acció del 30 de setembre . això és un símptoma de la desorientació dels partits, sense alternatives clares si l’Estatut entra en un cul de sac. Això pot dificultar la unitat, és difícil estar junts si no sabem el què volem.
Nosaltres tenim algunes idees clares.
1) Vam anar a la guerra de l’estatut (a l’avantguarda) i després els nostre aliats van capitular. Per tant, no farem el bon samarità acceptant culpes que no ens toquen (entenem els nervis d’alguns)
2) Òbviament, això no treu que considerem que si es produeix una sentència adversa. El xoc de legitimitats està cantat. El ministre Sevilla no entén, o no vol entendre, que 12 magistrats no poden passar per sobre del Parlament, les Corts i el poble de Catalunya com una piconadora. Entenem i celebrem que des de Catalunya el president Montilla hagi dit a Madrid que no acceptarà una rebregada com si res.
3) Ara bé, en política no hi ha dreceres, s’ha de traçar el camí. Lenin va dir “no es pot ser més radical que la realitat”. Esquerra encarna un sobiranisme gradualista amb vocació de majories, i no regalarem la centralitat a ningú, ens hi esforçarem. El Govern ha trobat la veta bona i ha de continuar escarvant fins trobar el mineral. Però de vegades topem amb una roca. El govern espanyol no té clar el seu llibre de ruta o actua condicionat pel calendari electoral. Persisteix la resistència celtibèrica a cedir sobre coses que són vistes com símbols de poder o simplement perquè son rendibles com RENFE o l’aeroport d’El Prat.
L’alternativa al Quart Cinturó serà consensuada
Esquerra contempla amb satisfacció que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat hagi iniciat una marxa enrere, en retirar el caràcter d’urgència de la tramitació de la licitació de l’estudi de viabilitat en el tram entre Sabadell i la Roca del Vallès.
En qualsevol cas, aquest estudi de viabilitat només és una proposta més, no pas la solució, que necessàriament haurà de passar per una proposta global, consensuada entre els grups de l’Entesa, per resoldre amb garanties el problema de la mobilitat a la regió metropolitana i fer-ho de manera integral. La proposta que s’haurà de portar a la pràctica tindrà un caràcter global i haurà de tenir en compte totes les alternatives. A més, la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques s’ha compromès a no iniciar cap tràmit administratiu més de licitació de l’obra i ha lamentat la precipitació que pugui conduir a fer plantejaments que no responguin a criteris d’eficiència i racionalitat en la gestió de les infraestructures.
La solució a la mobilitat entre les comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental no té com a panacea la construcció de l’antic projecte del Quart Cinturó, sinó que requereix una solució global a la mobilitat de tota l’àrea basada en els moderns criteris de gestió de la mobilitat.
La Comissió bilateral Estat-Generalitat
Fem un balanç globalment positiu de la reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat perquè representa l’inici del tràmits de la desclassificació dels aeroports de Girona, reus i Sabadell com a aeroports d’interès general. Aquest ha de ser l’aperitiu pels dos plats forts en matèria de mobilitat en els pròxims mesos com són la gestió de RENFE i l’aeroport d’El Prat. Això no treu que ens hagués agradat que hi haguessin més avenços en el traspàs de RENFE però seria una irresponsabilitat acceptar el traspàs amb l’actual estat deplorable de conservació i manteniment.
La ponència per a fer efectiu el traspàs no ha de ser problema quan hi hagi un acord polític total.
El Ministerio ha fet algunes actuacions com l‘electrificació la contractació de més personal i nous trens però és insuficient. Cal un pla calendaritzat d’inversions i estudiar la necessitat d’inversió compromesa i no executada.
Una altra cosa és estudiar la possibilitat de la mecànica de col•laboració per donar entrada a la Generalitat en l’òrgan de planificació o execució que té incidència en el servei com ADIF, RENFE, mentre no es pugui fer el traspàs de les condicions.
La nostra impressió és que el Govern té un llibre de ruta clar però el govern espanyol o no el té o actua condicionat pel calendari electoral i en segon lloc hi ha una resistència celtibèrica sobretot en coses que es consideren símbols del poder de l’Estat. És lamentable que la senyora Ministra de Fomento defensi la gestió d’AENA com la millor del món tenint en compte que segueix un model centralista, antieruopeu i el seu anacronisme. Ens precupa que defensi el model de monstre de 47 caps deficitari , no eficient i que no és de proximitat. Ens preocupi que es defensi AENA perquè és un model públic perquè aquest és un argument tronat ,potser vàlid per la comuna de Paris, i que es posi com a model perquè és una burla als usuaris que van patir el desgavell del mes d’agost. Aquí el que es vol és un model essencialment públic, però descentralitzat. Aquest és el clam de la societat civil, del Govern i dels partits.
El problema de fons és que a Madrid li costa desprendre’s dels seus serveis més rendibles i mentre tant s’allarga l’agonia, la desídia, l’abandonament i el greuge comparatiu que representa seguir invertint a Madrid més que a d’altres llocs.
Esquerra demana al Govern que estudiï la via jurídica contra el documental de Telemadrid sobre el català
La possibilitat dels recursos de jurisdicció ordinària, a través del sistema legal de protecció de l’honor i la bona imatge, per actuar contra la televisió pública de la Comunitat de Madrid, Telemadrid, pel documental ‘Ciudadanos de segunda’ que denuncia la discriminació dels castellanoparlants a Catalunya.
Reclamem també que se li exigeixi al Ministeri d’Indústria que assumeixi la tutela en el compliment de la llei de tercers canals, que reclama veracitat, imparcialitat i respecte al pluralisme cultural i lingüístic, a més d’una clara diferenciació entre el que és estricta informació i el que és opinió dels titulars de les freqüències que s’atorguen per concessió administrativa, mentre que no hi ha una autoritat audiovisual en l’àmbit estatal.
Considerem que la Generalitat no es pot inhibir davant l’emissió d’un documental que tergiversa i manipula la realitat, i per aquesta raó plantegem tres possibles mesures.
Apostem perquè el Govern català insti a Telemadrid a rectificar. Advoquem per estudiar les possibilitats que dóna el recurs a la jurisdicció ordinària, per la via civil, a través del sistema de protecció jurisdiccional de l’honor i la bona imatge.
Com a tercera possibilitat, trobem la llei de tercers canals, que regula les concessions de freqüències i obliga els titulars que ofereixin una informació veraç i contrastada i que respectin el pluralisme cultural i lingüístic. A falta d’un ens regulador audiovisual, és el Ministeri d’Indústria qui ha de fer que es compleixi aquesta llei
En contra d’allò que diu el documental, a Catalunya som molts els insatisfets amb la situació de discriminació que pateix el català, cosa per la qual ha considerat una obligació dels poders públics que es posi fi a tanta incomprensió i a aquesta situació.