Desgavell a RENFE
En vigílies de a reunió Montilla-Zapatero hi ha dues qüestions prioritàries a l’agenda política associades a la gestió d’infrastructures per part de l’Estat.
És insostenible el caos a Rodalies i regionals de RENFE amb una avaria cada 3 dies, i ja van 20 en el que portem d’any. La vice-presidenta del Govern estatal, Mª Teresa Fernandez de la Vega, ha demanat disculpes als usuaris i la seva actitud contrasta amb la de la ministra de Foment que ni està ni se l’espera ja que no ha obert la boca més que per a dir que deixem de furgar i enredar. Davant d’aquesta actitud l grup parlamentari d’Esquerra a Madrid demana la seva dimissió.
Contra la tortura i mort dels bous
El Grup Parlamentari d’Esquerra ha rebut i examinat la petició de la direcció d’Esquerra per iniciar les gestions per modificar la Llei de Protecció dels Animals que pretén evitar les curses de Braus i espectacles amb Braus que incloguin la tortura i mort dels animals o l’utilització de les sorts de la pica, les banderilles i l’estoc. Aquesta petició no inclou les manifestacions de cultura popular com els correbous, bous embolats i bous capllaçats.
No permetrem una “segona raspallada”
Veiem amb preocupació que el PSOE enllesteix un document-manifest sobre harmonització autonòmica de cara la Comitè federal del 3 de març i que en principi el PSC diu que no ens afecta a Catalunya.
Els catalanistes, vistos els precedents, quan sentim parlar d’harmonització se’ns en va ràpidament la ma a la cartera.
Això no és un altre globus sonda del ministre Sevilla. Els fets demostren que l’activitat normativa del Govern del PSOE (adopcions, llei del Llibre, violència a l’esport) envaeix competències de la Generalitat i no respecta l’Estatut. L’Estatut és llei i està per complir-se.
Esquerra instarà el Govern que pressioni l’Estat per agilitar l’adjudicació de la Terminal Sud del Prat.
Esquerra instarà el Govern català a exigir el Govern de l’estat que agiliti els dos temes pendents a l’entorn de la definició de l’aeroport del Prat com son la creació del futur Consorci de gestió i l’adjudicació de la terminal Sud. De la mateixa manera des de Catalunya cal exigir a l’Estat que prengui en aquest tema una actitud neutral i no prengui partit per cal de les 2 grans aliances aèries ja que no volem la reedició d’episodis foscos com l’adjudicació de la T4 a Ibèria.
L’ABSTENCIÓ DEMOSTRA EL DESINTERÈS DELS ANDALUSOS PER UN ESTATUT QUE VA NÈIXER SENSE DEMANDA I PER DILUIR REFORMES COM LA CATALANA
L’animadversió del PP contra Catalunya ha quedat demostrada ara dues vegades: primer per reclamat el ‘sí’ a un Estatut amb 40 articles com el català, i segon per no haver-lo deslegitimat tot i una abstenció superior a la catalana.
Cal traçar les línies vermelles
Aquests dies davant l’ofensiva brutal de la dreta política, mediàtica i judicial contra l’Estatut el President de la Generalitat ens ha reclamat públicament, fent bo aquells tòpics sobre la idiosincràsia dels catalans “Cal menjar poc i pair bé” i “el nostre mal no vol soroll”, ens ha reclamat que no estem a la defensiva, que estem tranquils que hi ha un Pla B.
Ironies a banda, suposem que el President compta amb que aquesta prudència “institucional” (obligada pel càrrec) pot ser vista per molts, equivocadament com un exemple més de resignació catalana que ja se sap que és la versió més nostrada de la resignació cristiana d’acabar posant les dues galtes.
Per primer cop un Dret universal
He examinat detingudament el Dictamen del Consell consultiu de 123 pàgines i la decisió final d’Esquerra és no recórrer la Llei al Tribunal Constitucional. El dictamen des del punt de vista jurídic legitima l’Estat per establir condicions bàsiques (article 149.1.1) en matèria de serveis socials , tot i que residualment. L’Estat amés hi podria entrar per altres vies: fent ús de la clàusula residual del 149.3 de la Constitució que li atribueix competències exclusives ne matèries noves o bé incorporant-ho al sistema de la Seguretat Social. El Consell Consultiu qüestiona bàsicament l’arquitectura organitzativa de la llei pel que fa al sistema de cooperació o col•laboració amb l’Estat amb la voluntarietat dels acords del Consell Territorial i a través de convenis. Aquesta situació es pot corregir amb un desplegament acurat i respectuós de les competències de la Comunitats Autònomes.
Politització de la justícia
Deixeu-me que expressi un dia més la preocupació per la situació provocada al Tribunal Constitucional per la recusació del magistral Pérez Tremps ja que estem assistint a un nou episodi de politització impúdica de la justícia , però al marge de la injustícia i la desproporció del cas el fet més preocupant és que això augura els pitjors designis per a l’Estatut. Ens aboca a un conflicte institucional de conseqüències imprevisibles.
La recusació del magistrat del TC Pérez Tremps posa l’Estatut en via morta
Tenint en compte que aquest magistrat fou designat pel Govern, el PSOE hauria de reflexionar per assegurar la neutralitat del TC i evitar en tot cas el conflicte institucional que es derivaria d’un pronunciament contrari a l’Estatut
El Govern ha de presentar davant el TC conflicte de competències en relació al decret d’ensenyaments mínims, especialment pel que fa a l’horari i l’ús de les llengües.
El conflicte davant el TC ha de ser congruent amb els informes i el Requeriment formulat pel Govern en relació als horaris dels ensenyaments mínims de primària.
Correspon al Govern i no a cap altra instància o departament del mateix, acordar els termes del conflicte de competències a interposar en relació a diversos preceptes del decret d’ensenyaments mínims de l’educació primària del govern espanyol.